7500m. La rampa i les meduses

Las 6 del matí, Cunit, m'aixeco per esmorzar el meu vol de cereals i un café amb gel. El meu germà s'aixeca amb mi, esmorza una magdalena i un pitillo.....no para. 

El dia s'aixeca tranquil, miro el mar des de la terrassa on esmorcem, el mar està tant calmat que sembla una piscina, començo a notar els nervis de l'aventura. Acabat l'esmorzar decidim anar caminat fins a la sortida de la prova, davant de l'estació de tren a uns 200m de l'apartament. Arribem i busco entre els pocs participants que som als meus companys de club (24 boixos pel mar com jo), ....sorpresa... em trobo amb el Luis Moya (trata de arrancarlo Carlos...por Dios...trata de arrancarlo). Trobo als meus compis (el Miki, la Eva i Minerva "turbo")....desprès de recollir el casquet i pintarnos el dorsal, tinc curiositat per saber que fa el Luis Moya per aquí, petem la xerrada i m'explica les seves travesses... ja porta des de el 2006 enganxat al mar... i com no.. ha creuat l'Estret...m'explica que; "el que més li crida és la llarga distància i la inmensitat, el poder arribar a estar sol en alta mar..."ell també està pillat per la nostre febre.

Comença el brifing i ens indiquen que tant sols disposem de 2:20:00 per fer la travessa..o sea que; "a darse prisa, que esto no es un paseo". Donen la sortida i els i les màquines comencen a correr, el Miki i jo ens ho prenem amb calma i anem passejant fins que el mar ens ho impedeix aleshores comencem a nedar, l'aigua està freda, no portem neoprè, però el cos comença ràpidament a escalfar-se per les braçades. El miki i jo anem junts tota l'estona (aixó tranquilitza en certa manera), al cap de 1500m agafem al Luis Moya i al bomber, marquem un ritme constant que ells també segueixen, les mans se'm adormen i no em trobo còmode, 1000m més endevant ens trobem la Eva i un altre persotantge que fa part de la travessa d'esquena (quina màquina), el ritme de braçada és suau, continuo amb les mans adormides, també les meduses comencen a fer acte de presència, als 4000m intento prendrem el gel de hidrats, però entre que tinc les mans dormides i no puc obrir-ho, li foto tal glop a l'aigua salada que una mica més i trec la papilla i a més els companys s'estan escapant, desisteixo i tiro el gel a prendre pel sac (mal comportament).  Miro el temps a l'altura del Racó de Santa Llúcia i veig que portem 1:45:00 i encara no veig Vilanova, intento apretar una mica, però tinc molèsties a l'estomac (deu ser del glop d'aigua salada), baixo el ritme i observo que el grup s'ha dispersat, tant sols quedem el Mikel, el bomber i jo. Les meduses comencen a pujar a la superfície i en una braçada, una d'aquestes se'm fot a la cara, començo a donar-me canya amb els peus per sortir del banc de meduses i m'agafa una rampa a la cama que em paralitza durant una bona estona, per sort el Mikel i el bomber m'esperen, pregunten pel meu estat,  intento nedar d'esquena i no puc...merda....sembla que no pugui continuar....el bomber ens indica que ens em de donar una mica de canya si volem arribar... respiro profundament i deixo la cama morta....tiro de braços....sembla que ja puc continuar...si...aixó ho em d'acabar.

Arribem a la platja de Vilanova i ja veiem l'arribada....els últims metres els faig més amb el cap que amb els braços....som-hi, ja hem arribat.......oeoeoeoeoe...REPTE ACONSEGUIT.....Gràcies Mikel i bomber.

He patit, però el repte ha estat assolit en 2:12:06 i ara pel següent... We'll never stop.

Travesia Costa Guixolenca

El primer repte superat, han estat 5.350 m en un marc incomparble, on les sensacions han estat molt bones, on no he patit ni un sols moment i on he estat acompanyat de l'Ivan. La proba del neopré ha estat molt satisfactoria, en cap moment he notat molèsties i la rotació dels braços ha funcionat a la perfecció. 

Eren les 6 de la matinada quan me llevat ha esmorzar, desprès d'un gran vol de cereals, un altre cop al llit fins a les 7. Em llevo, desperto al brother que m'està ajudant moltíssim en tot aquest repte personal, barrita de cerals i direcció cap a Sant Feliu de Guíxols (estem a l'apartament de l'Agustí a Palamós). 

Comencen els preparatius del repte; direcció a una cala amagada de la Costa, a possar-nos la vaselina i el neoprè, casquet, ulleres i a les 10:15 cap a dins de l'aigua. Començo les braçades llarges i suaus, estiro els braços tot el que puc per estalviar energia i regular la respiració. Ja hi som, el mar i nosaltres.....a disfrutar.

En un primer moment ens escapem del grup i ens trobem nedant l'Ivan, un altre home i jo, marquem un ritme constant de braçades, quan nedo miro el meu braç com entra dins de l'aigua i tant sols es veu la ma, la resta és blau marí de la inmensitat del mar, tot i que la visibilitat és bona, la foscor del fons ens indica la fondària i així fins que arribem al punt d'avituallament; un got d'aquarius i mitg plàtan ajuden a carregar les fonts d'energia. Continuem amb la travessa i el tercer acompanyant queda enrere, davant nostre tenim l'espigó de Sant Feliu i per més que nedem, sembla que no arribem mai, un cop arribem entra un Garbí que no ens deixa avançar, aixó provoca una apretada, fins que el pas entre dues roques ens protegeix del vent i aquí calma, em relaxo i miro el fons, veig peixos i roques i per fi... la platja.... està a 1000m. L'entrada és una mica caòtica amb tantes boies em faig un embolic, no se si anar recte o girar, m'avança un altre nedador i el segueixo fins arribar a la meta aquí espero a l'Ivan per creuar tots dos junts. Ha estat impressionant....primer repte de llarga distància superat.

Training Barceloneta 2011