Radikal 2011 .....let's get Radikal (Eva, Sergio... l'atac de la rémora)

Palamós, 3 d'octubre de 2011

Les 6 del matí, avuì no he pogut dormir, el refredat m'impedia respirar i he estat traient mocs tota la nit, el cos el tinc adolorit i el nas tant irritat que quant el toco.....uau!!!.

La Miriam dorm, em sap greu despertar-la. Esmorzo el meu vol de cereals i beguda isotònica, la desperto per acomiadar-me, però ella es nega a quedar-se al llit i vol acompanyar-me. Ja fa temps que em segueix en les meves travesses, es un gran recolzament i enten la meva passió pel mar i els reptes, te prou paciència per aguantar-me quan parlo de parcials, braçades i aventures marines.... se de més d'una parella que han trencat per culpa dels sacrificis de l'esport... la teva parella o; està amb tu....o deixes l'esport......o deixes la parella (gràcies amor).

Camí cap a Calella de Palafrugell amb el cotxe, tinc les vies respiratòries obstruïdes, no puc ni parlar, se'm cauen les mocs, tinc el nas irritat i em fa mal. La tensió i els nervis em fan estar despert i no notar el cansament de la mala nit.  El dia s'aixeca fresc, hi ha moviment de cotxes buscant aparcarment (som tots els radikals que ja arribem). Aparquem i direcció cap la platja de les havaneres, la Miriam encara no ha esmortzat i està tot tancat, trobem un forn amb vending de café.....jo no paro de mocar-me....."jodios mocos". 

Ens trobem amb l'Eva, fa cara de dormida, encara no veiem a ningú més del Medi, ella es troba amb gent coneguda. Tinc ganes de pixar, semble que han obert un bar a la platja...anem cap alli per anar al lavabo, mentres fem cua i la Miriam es demana un tallat "purgant", ens trobem a la Mireia Belmonte i al Damian Blum (mundialistes del mar obert....ja sabem qui guanyarà la cursa) en el bar...saludo al Damian...el conec d'una xerrada que va donar al Medi, però per la cara que posa li noto el desconcert....deu pensar "¿quién carajo es ese pibe?"...marxo amb la Miriam cap a la platja per trobar-me amb la resta de l'equip.

Ens trobem amb tot l'equip (Victor, Sergio, Xavi Olivares, Eva, Mireia), comencem amb els rituals de possar-nos la segona pell (neoprè), risas, vaselina, estira per aquí, posat be les axeilles, el tiro de la cama ben amunt. El Sergio i el Victor no han dormit gaire (peligrosos los Fernández...), més rises....La Miriam acaba d'ajudar-me amb el traje.....l'hora de la sortida s'aproxima i la tensió comença a fer efecte, em trobo amb el Carles Cespedes (bon paio) i el saludo. Ens agrupem a la platja de sortida, ens fan una foto d'equip i a esperar, intento fixar-me en el neopré o ulleres dels meus companys per reconeixer'ls en el mar. Donen la sortida i tots cap l'aigua. En aquests moments (com diu la Miriam semblem gavines negres que amb les seves ales mouen el mar). Com sempre el descontrol és majuscul, jo camino fins que li foto una patada a una roca i penso que és millor tirar-me. Ni rastre dels meus companys, ja no se qui tinc al costat, al davant o al darrera, tot són cops i escuma.

El grup comença a estirar-se, el nas em crema de les ferides de mocar-me, intento treure aigua pel nas per netejar i poder repirar millor. Davant meu localitzo el neopré de l'Eva, negre amb les mànigues blaves, intento possar-me darrera fent drafting, respiro per l'esquerra per tenir-la controlada, se'm carrega l'hombro i canvio de costat la respiració, quant torno a girar el cap per localitzar-la em dono compte que m'estic desviant a la dreta del grup, he de corretgir la direcció i anar cap a la esquerra, desisteixo de trobar a ningú en la cursa, em concentro en la respiració i el ritme, davant meu veig algun nadador, apreto per agafar-lo, estem arribant al primer avituallament. Quan paro em trobo amb l'Eva i el Sergio, amb dos o tres nedadors més, fem l'avituallament i comencem a nedar tots junts, al minut el Sergio es para per una rampa, l'Eva i jo ens esperem, ell ens demana que tirem, que el deixem...no li fem cas (potser hauriem d'haver tirat.....i ja veureu perqué). Agafem als nedadors que hi han davant, estem arribant a les illes Formigues, aquí no hi han gaires indicadors i no sabem si hem de donar la volta a les illes o girar abans, un kayak ens treu de dubtes i ens obliga a girar a l'esquerra a tocar de les illes, sense donar-me compte estic davant tirant del grup, giro el cap i localitzo a l'Eva darrera fent drafting i el Sergio fent el mateix darrera seu. Anem passant nedadors, el meu objectiu mental és localitzar el segúent nedador i atrapar-lo. Ens indiquen el segúent avituallament, tinc la gola que em crema de la sal i necessito líquid. 

En l'avituallament trobem més nedadors, jo perdo més temps que els demes en veure líquids i prendre algun gel pel sprint final, els demes ja han sortit, localitzo el grup i tiro per ells, tinc que apretar una mica però reservant forces pels últims metres, em posso darrera del Sergio, peró el ritme és lent, adelanto i em posso darrera l'Eva, estic una estona, peró em trobo fort per tirar més ràpid, crec que puc tirar d'ells.....endavant David (em dic a mi mateix), adelanto l'Eva i intento localitzar la meva següent presa, per sota de l'aigua localitzo les bombolles que deixa el nedador del davant i començo a tirar per agafar-lo....fet, a pel segúent; localitzo dos més al davant, un va sense neopré, a per ell....fet, miro darrera i veig que l'Eva no s'ha desenganxat de mí, suposos que el Sergio deu fer el mateix amb l'Eva. 

Davant meu només localitzo el kayak, el segueixo, ja que sembla que em marca el camí. Al fons ja es veu Llafranc i l'espigó del port, els braços comencen a estar inflats i carregats....ja queda poc David (mal pensament)...segueixo al kayak...pasa un temps que se'm fa etern, l'espigo sempre està a la mateixa distància...i així una bona estona fins que el kayak para i m'indica que he d'anar cap a l'esquerra.....osties m'he  tornat a desviar en l'entrada!!!!!....miro a l'esquerra i localitzo a l'Eva davant meu a uns 50m,.....merda....començo a apretar el ritme de braçada és més alt.....els braços fan mal.....tira David!!!...estic agafant a l'Eva i per l'esquerra veig arribar un altre nedador en Diagonal que ens adelantarà, el    nedador i jo ens possem un al costat de 'altre.....collons és el Sergio, tots dos acabem xocant, estem tant enganxats que ens anem donant cops......tots dos apretem per agafar a l'Eva, vull que entrem tots 3 junts, aconseguim agafar a l'Eva, peró......el Sergio no para i ens adelanta a totss dos en la platja....vaya con la rémora....jajajaja. Entra davant nostre amb cara de felicitat.....traidorrrrrrrrrrrrr.

L'Eva i jo entrem junts, deixem que la rémora (amb tot el meu carinyo), tingui la satisfacció de haver-nos tret 2 segons. A sota de l'arc d'arribada està la Miriam amb els braços oberts, un fort petó....necessito treurem la sal de la gola.....merda...que li ha pasat al meu neopré?...està tot trencat per la part de sota de la meva aixella. Resultat de la prova 7 km en 1h 53min,a ritme de 1,38 els 100m,  97 de la general de 210 persones i el 22 de la meva edat de 51 i un neopré a cubell de les escombreies. L'any que ve tornarem.....

La Marnaton i ......les bones sensacions

Barcelona 8 d'octubre de 2011.

Són les 5 del matí, em desperto després de haver dormit 5 hores (aquest cop no vaig despertar-me i el cos està descansat), encara és negra nit. Vaig cap a la cuina, em preparo el meu vol de cereals, el meu café amb llet i començo a vestir-me,  tinc les aixelles dolorides de la depilació del dia anterior "seré burro; aviam si ara aniré escaldat i tindré molèsties (tot per que no em molesti el neopré amb la sal i els pels)" , intento no capficar-me i pensar en positiu; segur que amb la vaselina tot anirà bé, també em ve al cap els pensaments de la ferida al coll que em va fer el neopré el dia anterior, espero que la vaselina també eviti aquest punt crític. Collons són 10 km i una petita molèstia pot convertir-se en un dolor intens i fotre la travessa al aire.....tranquil David; adaptació i aventura.

Surto de casa, fa fresca i en la bossa porto el neopré nou (m'anirá be??? estic una mica preocupat) i direcció cap a Riera Blanca on he quedat amb el Miky i la Minerva per pujar en cotxe a Sitges, on ens trobarem amb l'Eva, i d'allí a Castelldefels. El Miky acaba d'arribar, petem la xerrada i en 5 minuts apareix la Minerva amb el cotxe, tots amunt i cap a Sitges, agafem l'autopista i anem parlant de; feina, amics, coneguts, unes rises (són gent collonuda, animals de competició, persones nobles i bons companys). Arribem a Sitges, aparquem i esperem que arribi l'Eva. De lluny la veiem, li fem senyes perquè pari, però passa de llarg, (avuí va de sprint), ni ens ha vist, la truquem i li donem les indicacions d'on som i ens recull,... més rises. Direcció a Castelldefels, anem xerrant i rient, no hi ha tensió, estem bastant relaxats, arribem cap a quarts de vuit a Port Ginesta, encara és de nit.  Entrem al port i en la zona de recollida de dorsals, ens trobem a l'Albert Campabadal (persona que tot i tractant-la poc, veus que està feta de bona pasta),  fa estona ha arribat i ja te els seu dorsal , nosaltres haurem de fer una estona de cua per recollir els nostres. Comença a arribar la resta de l'equip del Medi (Ricard i Xavi amb la seva novia que farà el trajecte en kayak), falta el meu germà per recolzar-me moralment i fer el reportatge. Recollim el material; el casquet amb dorsal (guay, podràs distingir als companys pel casquet....aixó és el que creies, iluso), la bossa del guarda-roba i etiqueta identificativa.

Tres quarts de vuit, arriba el meu germà (guay), comença a despuntar l'alba i comencem el ritual de posar-nos el traje (la nostre segona pell en travesses llargues), amb la depilació del dia anterior el neoprè entra sol, sembla que a pagat la pena la tortura i despesa (parezco un pollito desplumao..., la veritat, no em se veure). El Mikel m'ajuda a pujar la cremallera i anem amb cura amb la tanca del coll per evitar la fricció, em poso molta vaselina a les aixelles i al coll, sembla que res molesta (cony semblo el Batman amb aquest neoprè). El Ricard i el Xavi no paren de fer conya, això distreu els nervis que comencen a fer acte de presència, jo he perdut l'etiqueta per deixar la bossa al guarda-roba...merda, tindrà que portar-me la roba el brother. La resta del material està complet. Foto de grup per la posteritat.

Direcció cap a la platja de la sortida, tothom passa l'estona escalfant una mica, parlant, mirant el mar, alguns toquen aigua per provar la temperatura, jo prefereixo estirar els braços, escalfar i notar les sensacions del traje, que no noti cap molèstia, intento visualitzar-me nedant. Tinc al Miky al meu costat tota l'estona, tots dos tenim un nivell similar i si podem fer la travessa junts segur que ens ajudarem i tirarem millor, aixó em tranquil·litza, parlo amb ell del principal objectiu; acabar i per tant sense apretar, parant a tots els avituallaments, el primer estarà a 3 km i desprès cada 2 km fins l'últim que quedarà a 1 km de l'arribada, aquí si tenim forces ja apretarem. El Miky sembla conforme amb el plantejament.

Són les 8:15 del matí, el dia ja ha clarejat, la sorra de la platja està freda i el fred em puja pels peus, la tensió és comença a notar en la cara de tots nosaltres, la concentració i les ganes de saber amb que ens trobarem i contra quines forces internes i externes haurem de lluitar. En aquest moments previs ens donem les mans i ens desitgem molta sort i força. La bocina de sortida, som-hi cap al mar......venga valents a nedar......El Miky i jo ens ho prenem amb calma, deixem que els altres comencin a moure el mar, nosaltres anem caminat fins que la fondària de l'aigua és prou còmode per començar a nedar, la temperatura de l'aigua és molt agradable, ens llancem contra les onades i comencen les sensacions....intento tenir controlat al Miky, però hi ha massa gent i el caos és considerable, sembla que el porto a la meva esquerra, però a les deu braçades ja l'he perdut de vista, intento localitzar el seu dorsal (74), però no soc capaç de veure'l..., potser el tinc davant....el neoprè m'està fent mal al coll i acabem de començar.....merda....tranquil David, ja el posarem be, ara comença a fer braçades i busca el teu ritme, em dic....La mar està moguda i comencen a fer acte de presència les meduses, les toco amb les mans i amb els peus, per sort no m'han picat, però he d'estar atent per anar-les esquivant. Collons hi han moltes i amb l'aigua moguda no les veus fins que les tens a sobre.

Aquí faig un punt i apart de la meva crònica: la Minerva es va tenir que retirar per culpa de les meduses, l'Albert la va acompanyar fins un kayak de suport per poder sortit, tot i això l'Albert va quedar quart de la general (bravo Albert, aquí demostres la teva qualitat humana!!!!). I en Miky va agafar mareig per la mala mar, va començar a vomitar i es va quedar vuit, no va poder continuar...llàstima, potser el podria haver ajudat, però el vaig perdre en la sortida i ara ja no ho sabrem....aquesta travessa era nostre.

Les onades no em deixen veure el horitzó i he perdut a tots els companys... ni rastre del Miky, desisteixo de buscar i començo a marcar el ritme, busco un ritme còmode, són 10 km i vull anar be. Intento localitzar el primer avituallament i no soc capaç de localitzar-lo, les onades m'impedeixen veure l'horitzó, al meu davant tinc una noia que porta el meu ritme, intento seguir-la....el coll em molesta, amb la mà em poso be el neoprè , noto el roce de la costura i el dolor es fa més intens, el tancament es doblega....sembla que he aconseguit evitar la molèstia baixant el coll i punjant la part interior. El metabolisme del cos em nega agafar el ritme, se'm carrega l'ombro esquerra i no em trobo còmode, intento respirar per l'esquerra, però el sol està molt baix i molesta els ulls, les onades compliquen la respiració i fa que tragui aigua, desisteixo i respiro per la dreta...el cos comença respondre, porto uns 2000 m i ni rastre de l'avituallament...intento no capficar-me, però tinc la gola seca de la sal. "No importa David, pots arribar al següent avituallament sense problemes", em dic. Cada vegada estem més sols, o el grup s'ha estirat molt o la direcció que porto no és correcte. Una llanxa de l'organització ens diu que anem molt tancats, ens estem desviant  cap a la costa i hem d'anar cap alta mar....."veieu el globus aerostàtic de l'avituallament?" ens pregunta....osties amb les onades no puc veure una merda... paro i quan l'onada està a dalt veig el globus...collons tinc que desviar la trajectòria a l'esquerra completament, a més aquest avituallament l'he de fer si o si,...tinc la gola com paper de lija i ja seran 5 km. Començo a estirar la braçada i a fixar-me en l'estil; "agafa aigua i desplaça't, estira el braç" em dic a mi mateix, i mentre estiro em fixo com entra la mà dins de l'aigua...les sensacions són bones, estic disfrutant del trajecte. Intento apretar per arribar al punt d'aviruallament, m'he desviat força i hauré de recuperar metres. Arribo al punt d'avituallament del km. 5, quan arribo em trobo a l'Eva, ella està a punt de marxar i em pregunta si m'espera?, jo acabo d'arribar i amb la boca com la porto li faré perdre massa temps, li dic que marxi, em prenc un litre d'aquarius, aigua, poma, gel. Ara ja estic preparat per continuar. Som-hi, fins el proper avituallament, intento localitzar-lo però amb la mar no aconsegueixo veure el globus....és igual ara ja puc tirar sense problemes, les bateries estan a tope altra cop. Començo a nedar, estic completament sol, la mar no em deixa veure si hi ha algú davant, no hi ha cap kayak de recolzament, tant sols la mar i jo....cada vegada estic més còmode, la soledat em calma, el meu cos s'ha adaptat al ritme, un braçada i un altre, em fixo com la mà trenca el aigua quan entra i com intenta estirar per agafar l'imaginari, mentre el cos tomba per fer entrar l'altre mà i trencar l'aigua, intento respirar cada tres braçades i marcar-me petites metes, "veus aquell repetidor de la montanya, aquell és el següent objectiu. Veus aquella casa blanca és el següent objectiu, veus alló.....". En aquests moments em trobo sol i penso en els consells de la Teresa Planas: "gaudiu del mar, gaudiu del trajecte", estic feliç i començo a cantar en el meu cap (the offsprings, the fun loving criminals, etc.). Se que podré acabar-la, em trobo fort, però no vull apretar.

Ja puc veure el globus del següent avituallament....put. mare; arriben els aquarius i l'aigua per treure`m la sal de la gola i la boca, em dono conte que davant meu hi ha un altre nedador i començo a apretar fins que l'agafo, quan es dona comte que estem junts adaptem el nostre ritme i tots dos tirem amb la mateixa intensitat. Al parar per poder veure el globus de l'avituallament, el s'atura i em comenta que ell no para. Ho sento jo tinc set i la boca em crema, he de parar!. 

Fet l'avituallament dels 7 km, localitzo el següent avituallament dels 9 km. Vaig molt be de forces i puc fer-ho apretant el ritme una mica, el neoprè no molesta, la ma dreta no s'ha adormit. Puc veure algun nedador davant meu, apreto per agafar-lo i arribo al següent avituallament. 

Des de aquí ja és veu l'església de Sitges de ben a prop..queden 1000 m i aixó està fet, començo a apretar una mica però sense sprintar, adelanto algun nedador més, aquí em trobo amb els kayaks de suport que em marquen l'entrada. Per no agobiar-me amb l'arribada, em dic a mi mateix: "tens que arribar a Vilanova, et trobes be i pasaràs de llarg...vinga nen fins a Vilanova".......atenció noticia;"Nedador despitat és passa l'arc d'arribada i arriba a Vilanova, el pobre encara busca  la organització per prendre una aquarius... la gent de la platja el confonen amb Batman sense capa i una mica calb, ell assegura ser un finisher." (es nota que començava a desvariar). 

Estic arribant, passo l'espigo i tinc forces per fer un sprint quan veig l'arc, augmento la intensitat i......que collons passa vaig enrere? ......osties ara vaig a tope endevant.......collons quina onada.....venga a surfear.....ooooooooooeeeeeeeeeeeeee, venga i un altre....i un altre, així fins que toco terra on la meva dona m'espera amb els braços oberts, una nena em posa la medalla de finisher al coll i aixeco els braços.......HO HE FET...HO HE ACONSEGUIT. Abraçades i salutacions amb tothom.....i molt aquarius.

Veig al Miky i la Minerva ja vestits, m'expliquen  el que ha passat, em sap greu no haver pogut ajudar en aquell moment.....Bueno segur que hi hauran més aventures per viure-les junts.

El meu temps 2h 50min, 74 de la general de 145 i 24 del meu grup d'edat de 40 persones a ritme de 1'40'' els 100m. No està malament per ser la primera. L'Eva ha quedat primera de la seva edat (oe...PODI) i tot l'equip va arribar abans, el meu objectiu era acabar.....m'ho he passat molt be i espero poder repetir el proper any.

WE'LL NEVER STOP