Las 10:45 de la nit, Provincetwon (un paissatge inpressionant de dunes i mar atlàntic, peró mooooooooooolt gay, el triple que sitges), Cape Cod, Massachusets.
Després de llegir les cróniques dels 25 km de Cabrera a Mallorca, m'ha agafat un mono impressionant de nedar i com aquí serà impossible, dons no conec aquest mar (a mes aquest mati ens han dit que han tancat aalgunes paltges per taurons.....pues va a ser que no), relataré el meus últims metres a la piscina del YMCA de Brooklyn.
Són les 7 del matí a Brooklyn NY, les nenes i la Miriam continúen dormides. Ahir vaig enterar-me que el Nacho i el Miky han conseguit superar el repte dels 25 km de Cabrera a Mallorca, estic molt content per tots dos, no tinc notícies de l'Aina i no se si haurà estat capaç de superar el repte. Aixó motiva al meu subconscient i em fa venir ganes de ficar-me dins de l'aigua, sentir el deslliçament del meu cos en l'element líquid, estirar un braç fins intenetar tocar l'infinit, mentres l'altre impulsa el meu cos endevant, sentir el balanceig del meu cos, i el soroll de la respiració quan expulses l'aire dins de l'aigua.......bbbbbllllllrrrrruuuuuuuuuup. Penso en el Miky i el Nacho i els visualitzo en la inmensitat del mar, i jo al seu costat......el blau marí.
Hem faig el meu vol de cereals (uns cereals rodons de tots els colors imaginables; lilas, blaus, verds, vermells....aquest yankis són cridaners fins i tot en els cereals), faig el meu café.....millor dit: l'aigua bruta amb llet, agafo el meu banyador turbo de Japan, el casquet de la Lupus que em va regalar l'Alex a l'entrenament de Palamós i cap al YMCA.
Em queda l'últim pase gratuit al gimmnàs que em va donar la veina de baix nostre. Surto al carrer, plou i fa fresca (eh?????...si fa fresca a New York en ple mes d'agost, sembla impossible oi?), m'en penedeixo de no haver agafat el jersey, camino fins al gimnàs que queda a 4 illes del nostre apartament, em sento completament integrat al barri i a la ciutat. El paraigüas comprat a un xinés del carrer a Manhattan només tapa el cap; aquest xinos són iguals a Barcelona que a Manhattan.....collons m'estic mullant abans d'entrar a la piscina. Tot i la pluja hi ha força gent fent footing pel barri, no deixa de sorprendre'm la qüantitat de gent que fa esport a NY, a m'es la ciutat s'aixeca aviat, son les 8 del mati i els carrers estan plens de gent.
Arribo al gimnàs i el noi de la porta (un negre de 2m d'alçada amb uns braços i una esquena que fan quatre de les meves), em fa omplir el meu pase de convidat, em mira amb cara de curiositat, peró cap amabilitat en el rostre; em demana el DNI, em deixa passar...."i cuidadin" sembla que m'estigui dient. Els vestidors estan al segon pis, pujo les escales i veig la quantitat de gent que hi ha aquesta hora en el ginmas, a l'estiu en un dia plujós sembla el Medi en hora punta. Em canvio, em posso el meu banyador Turbo japonés, dutxa obligatotia abans d'entrar i baixo les escales cap a la piscina que està al primer pis. Arribo, tots els carrers estan agafats, faig uns estiraments abans d'entrar. La piscina te mides americanes i per tant la seva distància són uns 24m i pico.....vaig calibrar el rellotge el primer dia que vaig fer-la servir i per tant els metres no els hauré de comptar, el que si hauré de fer és comptar les piscines, 3000m serán unes 55 piscines de anada i tornada. Entro en el carril ràpid on hi ha una noia que porta unes quantes piscines, poso el rellotge en marxa, penso en el Miky i el Nacho (el seu patiment i esforç per superar el repte i com si fos un torero penso: "va por vosotros campeones"), començo a nedar.......sento l'aigua com llisca, la falta de gravetat, l'impuls de les meves braçades, el balanceig i la velocitat pausada pero constant, les piscines van passant, els nedadors del meu carril van canvaint, els braços comencen a carregar-se i les mans a dormir-se, porto 30 piscines i ja tinc ganes de parar, la meva ment està de vacances i no te ganes de patir......merda..... la ma dreta està completament dormida, Tinc que acabar els 3000.
Quan porto 50 piscines paro, no sento la ma dreta. He perdut molt en 20 dies i penso em com costarà tornar a agafar la forma física.....collons que tinc la Marnaton i la Radikal..... pero penso; collons que estic de vacances. Per completar els 3000m faig unes series de 100 sortint a 1:45' i cap a fora. Miky i Nacho entrenament dedicat....s'acabat l'aigua fins a Barcelona.
Fins la propera nois
No hay comentarios:
Publicar un comentario