Tot va començar fa uns 15 dies a la piscina; en Miky necessitava un company per fer un entrenament de 15km en mar obert i poder preparar-se per la travessa de 25km de Cabrera a Mallorca, el Nacho també anava peró el seu ritme de creuer es més alt i es va buscar un dofí per fer-li de guia (Alex Amorós). Vam estar uns dies montant tota la logística i buscant voluntaris per anar en kayak, donant-nos cobertura i avituallament. Dit i fet, vaig aconseguir enganyar a 4 valents (el meu germà i empenta Joan , el meu inqüestionable i sempre disposat amic Agustí, el meu dedicit cunyat Jesús i la seva novia aventurera Sara), els kayaks serien dobles per poder anar més descansats i en dos grups, uns amb nosaltres i els altres amb el Nacho. A última hora se´ns va afegir un altre voig pel mar,len Sergio que aniria en el nostre grup.....i aquest no va ser l’últim que s’afegiria.
5 del matí a Barcelona, com cada dia que tinc travessa, m’aixeco a esmorzar el meu vol de cereals. Durant tota la setmana quasi no he tocat l`aiguai tot i que tinc dubtes de ser capaç, noto certes molèsties en l’hombro esquerra i prego perque no se’m dormin les mans. Aixeco al brother, agafem les coses i anem a la porta del Medi on en quedat amb el Sergio, d’allí direcció a casa del meu cunyat . El Sergio ens comenta que quasi no ha dormit, es va nar al llit a les 3 de la matinada (collons quina energia), penso que ja tinc una edat i jo no podria fer el mateix.
Direcció a Palamós a buscar l ‘Agustí on ens trobem a l’Elena que ens indica que ella i l’Anna estaran a la platja de la Fosca amb fruita i begudes isotóniques per donar-nos ànims i recuperar-nos. Direcció cap a Llafranc on ens espera la resta de l’equip.
Arribem a Llafranc, el Nacho ja està amb els Kayaks, el Miky acaba d’arribar, anem a aparcar els cotxes i jo acompanyo a l’Alex a buscar la càmara aquàtica per poder fer el reportatge. Arribem a la platja,la majoria ja estan amb el traje possat i escalfant una mica. Mentres jo hem posso el neopré i prenc un Redbull, l’Alex dona les instruccions als kayaks de la ruta que agafarem, es crean els dos grups; el meu germà i l’Agustí aniran amb el Nacho i l’Alex (pobrets, hauran de tirar més depresa....espero que els braços aguantin) el Jesús i la Sara seran els nostres àngels de la guarda Fem la foto de sortida de tot el grup. Els que ens lloguen els kayaks no deixen de mirar-nos amb cara de certa preocupació, admiració i estupefacció; “estan ben sonats aquests” deuen pensar.
Els nedadors entrem al mar i quedem amb els kayaks a la primera boia de sortida de la platja; les sensacions són bones, el mar està molt tranquil, el neopré no molesta, les ulleres ajusten be i no apreten, el cos està adormit, costa estirar les primeres braçades peró el meu pensament està en disfrutar d’aquesta nova aventura. Sembla que els kayaks tenen algun problema en la sortida; el meu germà i l’Agustí no remen en la direcció correcta i en comptes d’anar cap a la boia, van cap a la platja dibuixant un cercle , ja ja ja ....aquests s’ho pasaran be. Esperem un moment, peró com triguen i el seu grup aniran més ràpids, el nostre comença la travessa.
Quina pau, quin relax, el cos comença ha escalfar-se i les braçades són més efectives, el kayak està davant nostre i fixem direcció cap a un Cap que és veu només sortir de Llafranc, nedem en diagonal i sense bordeixar la costa. Mires al fons i veus bancs de peixos que passen per sota nostre, el fons és blau marí, quan respires i mires la costa, veus la badia de Calaella a la dreta, el mar està en calma i tot és relaxant, sents la respiració, notes l’esforç dels teus braços i cames i regules, doncs la travessa serà molt llarga.
El Sergio para un moment dons te problemes amb les ulleres, jo vaig davant marcant el ritme i de tant en tant ens separem i ens tornem a juntar, la respiració és constant i pausada , de moment no es nota l’esforç. El Miky queda una mica enrera, te molèsties a un hombro. Parem per fer el primer avituallament amb el kayak, tots estem be i animats, comença la part més maca de la travessa, les roques de la costa estan més aprop i quan passes entre elles quasi les pots tocar amb la mà, sembla que volis al passar per sobre. No hi ha gaire tràfic marítim i estem tranquils a aquesta hora del matí. La natació és qüasi relaxant, anem fent les parades cada mitja hora per fer l’avituallament. Els braços comencen a patir l’esforç i es noten una mica carregats, el Miky va quedant enrere, les petites molèsties s’han convertit en punxades, però ell sap patir. El Sergio és queixa una mica peró no para, és un nervi i el seu estat de forma és superior al nostre. La Sara s’està mareixant en el kayak, peró se la veu contenta.
Ja veiem la entrada a la platja de la Fosca , portem dues hores nedant i jo noto carregat la part del tríceps del braç dret. Ens equivoquem d’entrada a la platja, és la segona cala, ja veiem a tota la gent que ens espera i ens donarà els seus ànims. Ens creuem amb el Nacho i l’Alex que ja tornen (el Brother i el meu germà no han pogut fer ni un cigarret....pobrets). Quan arribem semblem herois o uns sonats que surten del mar, tothom ens mira sortir amb els nostres neopréns. Ens trobem al Carles Salvado en el grup de suport, prenen fruita, ens refresquem, descansem 10 minuts, han portat vaselina.....buf que bé. Li diem al Carles que fagi la tornada amb nosaltres (sembla que està animat), el Sergio es fa de pregar peró sap que pot acabar i el Miky està animat per tornar, pregunto al Jesus i la Sara com es troben, tot ok ........vinga tots cap a l’aigua, ens queda la meitat per fer.
Comencem a nedar....aquest cop el Sergio marca el ritme, el Carles està més fresc i tira una mica més fort, jo vaig esperant al Miky (em fa patir)....el seu ritme és més lent, te l’hombro tocat i ja no sap com nedar per no sentir les molésties, anem parant cada 20 minuts per fer l’avituallament, li comento que vagi canviant la forma de nedarper descarregar l’hombro. Després el Sergio espera al Miky i sino és el Carles qui l’acompanya, cada un de nosaltres neda al seu costat una estona. Si tirem massa ràpid baixem el ritme perque ens agafi. El tràfic marítim ha augmentat i aixó fa que el kayak tingui més feina per protegir-nos i fer-nos visibles (ho estan fent de puta mare...són els nostres àngels). Li comento al Jesús que estigui pendent del Miky, és el que està més tocat i pot necessitar del seu ajut en qualsevol moment.
Per fi veiem la badia de Calella......ja queda poc penso.......intento animar-los “vinga que ja estem”, un petit esforç i ja hem arribat......pobre de mí. Un braç, un altre braç, un altre braç, un altre braç.......el tríceps no em deixa estirar be la braçada, la moléstia es converteix en dolor i sembla que Calella sigui enoooooooooorme. Ja queda poc en vaig dient, peró sembla que no ens movem. El Sergio i jo ens hem separat del grup i el kayak a quedat enrera amb el Miky i el Carles. Com pensem que ja quasi hem arribat decidim tirar endevant sols......”vamos Sergio que ya estamos”. Arribem a una zona amb moltes embarcacions anclades, aixó estresa dons hem d’estar pendents de que no ens surti cap, la fatiga comença a pesar, la boca està totalment raposa de la sal.....aixó no acaba mai. Per fi veiem Llafranc, ja estem arribant....l’últim esforç i ja es nostre. Venga Sergio,” ya estamos”.........la platja....la sorra ja es veu a sota nostre....qúasi la puc tocar amb les mans.....ja la toco......YUUUUUUUUUUUUJJJJJJUUUUUUUUUUUU.
Sortim caminat, el Sergio i jo ens mirem, xoquem les mans, ens abracem.....hem patit de valent, peró ja hem acabat. Ens dirigim a peu a la zona dels kayaks, allí està el Nacho i li faig una abraçada (DID IT, WE DID IT), em fonc en una abraçada amb el meu germà i l’Agustí. Necessito beguda per treure´m la sal de la boca. Després de tot l’esforç sento una gran satistfacció interior, un altre repte superat.
Al cap de 5 minuts veiem arribar el Kayak i darrera el Carles i el Miky...tots ho hem aconsseguit.....els nedadors del Medi i els kayaquístes amateurs hem completat els 13.600 metres .....Una nova aventura viscuda. Gràcies kayaks, gràcies companys, gràcies a la gent de la platja de la Fosca i moltíssimes gràcies Coach.
PD: Aquest entrenament i aquesta crónica està dedicada al Miquel Roig,que després de patir com un valent, amb molésties al hombro i acabar, el dia 13 d’agost a estat capaç de superar un repte molt més gran 25km de Cabrera a Mallorca. BRAVO MIKY, TOTA LA MEVA ADMIRACIÓ.
No hay comentarios:
Publicar un comentario