Portbou 24 de julio de 2011.
Són les 7 del matí a Castelló d'Empuries a casa dels cosins Sonia i Nano (tant hospitalaris i bona gent com sempre). M'aixeco pel ritual d'esmorzar el meu vol de cereals i començar a activar el cos per la travessa, desperto al brother (el meu company de travesses, reporter i recolçament incondicional), el Nano ja s'ha aixecat i ens dona les indicacions per trobar un cafè decent al poble. Sortim de casa a les 8:00 i de ruta cap a Portbou, la carretera és bona, quan comencem a veure el mar ens adonem que segurament no podrem sortir a mar obert, bufa una tramuntana forta. A les 9 del matí arribem al parking reservat per Neda el mon als nedadors de la travessa; aparquem agafem el material i cap a la platja on ens espera tota la gent del Medi... Només arribar ens informen que canvien el recorregut i que al final no sortirem de la badia de Portbou, farem un recorregut de 3000m.
Esperant passem el temps xerrant de les festes nocturnes dels companys (quina penya, no han dormit i ja estan preparats per tirar-se al mar...). Tinc curiositat per conèixer les sensacions que va tenir el Victor quan va fer l'Ironman de Zurich (quina bestia); m'explica que en l'aigua i en la bici no va patir gaire, peró quan li va tocar fer la maraton....va sentir "flato" , no sabia si parar o continuar corrent, peró en cap moment se li va passar pel cap abandonar (fortalesa mental), ja se'l veu que és un noi amb el cap ben moblat.
Mentres fent temps anem parlant de les nostres experiències en l'aigua i coneixes gent que està tant o més engantxada que tu a aquest esport (la Núria, el Gerard, l'Alex, etc..). Portem una hora llarga esperant la sortida i l'excitació es comença a notar en la gent, alguns es posen el neoprè, encara queda una bona estona, peró volem aigua, volem mar, volem començar ja........ Molts ja comencen a suar per la calor del neoprè, la vaselina va que vola...tothom en porta i de diferents classes (líquides, naturals, en pot, en tub....segur que tothom l'utilitza pel mateix?... jajaja). Comença a ser l'hora i soc dels últims en posar-me el neoprè, estem a punt de començar.
Són les 11:00 i la primera onada de nedadors ja ha sortit, tot el grup del Medi sortim en la segona onada, intentem mirar signes identificatius per reconèixer-nos dins de l'aigua i poder fer la major part de la travessa junts. Són les 11:10 i ja ens toca........l'aigua està freda, peró el neoprè evita sentir-ho, començo a nedar mirant d'enganxar-me la Victor i al Sergio que portem un ritme similar, començo a tirar i el grup no s'estira una mica, anem tots bastant junts, miro davant i em dono conta que soc dels que va en cap, faig braçades d'esquena per localitzar als del Medi i localitzo al Sergio (el conec per les ulleres), intento baixar el ritme per posar-me al seu costat i fer la travessa junts.....collons no paro de tocar-li els peus al del davant, paro un moment i passo per darrera del Sergio i em poso al seu costat, m'adono que el Victor està a la meva esquerra i el Sergio a la dreta (estic custodiat pels germans Fernàndez....). Estem sortint a mar obert i es nota...les onades són més fortes i ara estem a dalt...., ara estem a baix.... i si no tanques la boca t'entra un bon glop d'aigua. Continuem nedant els tres plegats, el ritme és còmode tot i que s'ha de forçar una mica per evitar la mala mar. Des de la barca de la organització ens indiquen que em de girar a la dreta per fer l'avituallament i tornar...el Sergio tira recte (vol arribar a França el màquina...) li foto un crit, es dona compte (no se si per mi o per indicacions de la barca) i gira....Arribem a l'avituallament i paro per prendrem el xupito de rigor (aquarius) i hem trobo amb el Carlos, fem el xupito plegats, casi un brindis. El Victor i el Sergio no han parat i ja els hem perdut.
En Carlos i jo sortim de l'avituallament junts i anem tirant, el ritme és suau i còmode ens fan una indicació des de un kayak que ens estem anant contra les roques, axó crea una mica de descontrol, no sabem per on hem de tirar. Jo recordo que el Joan estarà esperant-me en unes roques per poder fer bones fotos, ja he perdut a tot el grup i per tant hem dedico a disfrutar del paisatge i mirar per les roques si identifico al meu germà. Al cap d'uns 300m puc veure entre les roques una persona amb una càmara i un barret li faig senyals i penso "com no sigui ell, aquest paio fliparà"... sembla que si, doncs comença a tirar fotos. Com ja està tot fet començo a tirar amb una mica de força per acabar la travessa, em marco un ritme més alt fins el final, els hombros és comencen a carregar i les mans s'adormen una mica, peró aguanto be. Estic arribant i mirant em desoriento (sempre em passa igual a l'arribada) penso; "més a la dreta, més a la dreta...osties la plataforma que me la menjaré..." bueno ja estic, només arribar veig a les meves dues princeses (Laia i Marina) i la meva reina (Miriam) amb els cosins esperant-me. Surto i saludo a tothom. Tinc la sensació que s'ha fet molt curta la travessa, però ha estat be.
Només sortir tota la canalla em demanen d'anar nedant fins la plataforma, dit i fet..hem pujo el Pol a l'esquena i fent braça fins a la plataforma...un ratet d'esbarjo i cap a la platja.
A la platja tots comentem la travessa mentres ens canviem. Nosaltres hem de marxar per portar a les nenes a passar la setmana fora, li deixo al meu número de dorsal al Carlos pel sorteig i en broma li dic ;"si toca ja m'avisaràs"..........i collons..... va tocar......JAJAJAJAJA. Al final en una travessa no competitiva, on no ens jugavem res, he guanyat....si, si he guanyat un salt en paracaigudes. El faré a la salut dels meus companys del Medi i de la gent de Neda el Mon.
Salut, water i fins la propera
No hay comentarios:
Publicar un comentario