domingo, 3 de junio de 2012

3x3000 Premià (a tus pies Vic.......CONY QUIN FRED))

2 de juny de 2012

La prova competitiva que consiteix en nedar 3000 metres amb dos companys més.

Són les 6:30 del matí, sona el despertador, m'aixeco  i començo la meva rutina diaria abans de qualsevol travessa; café amb llet i cereals amb llet, miro el facebook pel móvil i m'adono que el Victor ha penjat un missatge amb la ubicació de la prova, aquest es totalment il·legible, la Ivone ha contestat (són el meu equip)....m'adono que estem tots activats. 

Agafo el cotxe i cap el club, hem quedat a quarts de set i som tots puntuals, després de les salutaions i les rises (bona gent i amb bon ritme), direcció cap on han quedat la resta de màsters.....més salutacions i rises. Agaefem esl cotxes i em fan tirar a mi primer, conseqüència.....ens perdem, al cap d'una estona trobem el bon camí i direcció cap a Premià.

Un cop arribem a Premià, fem la inscripcció del nostre equip i saludem a tota la resta de companys, coneguts i amics que trobem, decidim que nedarem sense neopré (decisió equivocada i pensament recorrent que em va venir al cap durant mitja part de la travessa). Direcció cap a la platga i allí ens trobem amb més companys, li faig una bona abraçada al meu amic Sergi, amic de moltes hores d'entrenament i gran persona. Anem a la sortida, som l'equip número 5, per tant triguem poc en sortir........

Vaaaammmmooooooos Rebeldes (el nom de nostre equip)......comencem a correr direcció a la primera boia, en quant les cames no poden més, ens llencem de cap al mar i.........collons, la primera impressió em deixa sense alé, noto tot el fred a la meva pell, són com petites agulles que es claven en la pell, aquesta sensació dura un minut, de sobte noto com la meva sang comença a correr i m'escalfa la pell, el Victor va davant marcant el ritme i tant la Ione com jo anem als seus peus....el ritme és bo.......PLAFFF!!!! contra la puta primera boia, a més es de plàstic dur.....(anar a peus te el risc de no aixecar el cap i menjar-te el que tens davant), la Ione també se la menja. Girem la boia i direcció a Vilassar, el ritme del Victor és molt bo i anar als seus peus em permet anar còmode, la Ione sempre al costat, tots tres anem bastant junts, aprofitem la força del Victor per tirar, adelantem un  parell de grups, el fred comença a dormir-me la punta dels dits, el  cos ha perdut part de la seva calor, començo a tenir la sensació de "pixera", pero no puc parar, el ritme que portem no em deixa...abans d'arribar a la boia per la part esquerra ens adelanta un grup amb  un ritme infernal.....merda sembla que el Victor s'ha animat a seguir-los!!! per sort només tira uns metres i els deixa anar.....BUFFF!!! arribem a la boia mitja volta i direcció a la meta...només queden 1500m. El fred comença a fer efecte, noto les mans totes dormides, la esquena i el pit els tinc freds, molt freds.....intento concentrar-me en el ritme i oblidar el fred.....miro les mans quan faig la braçada, per recordar que encara les tinc......el ritme és bo peró la sensació de fred m'està agobiant, fins i tot quan queden uns 400 m pregunto quan queda...mala senyal!!, veiem la bandera d'arribada i apretem el ritme....per la dreta ens passa un cohet amb casquet blau qua ha perdut a les seves companyes. Per fí arribem, sortim i ens abracem per la feina feta...li hem deixat tota la responsabilitat al Victor i ell ens ha portat de principi a final VICTOR A TUS PIES. 

Van arriban la majoria de grups i comentem la jugada, el fred ha estat el protagonista en aquesta travessa.

Cap a casa i proper cap de setmana el gesn test de l'Estret.......el GRAN REPTE ja està a prop.