lunes, 7 de noviembre de 2011

La Garmin 2011 de Mediapro (triatlon de BARCELONA)

Abans de començar, comentar-vos que jo soc incapaç de correr i per tant la Triatlo la faig en equip, amb dues companyes de feina de la Miriam, precisament va ser ella, la meva dona qui em va apuntar a la Garmin, i com experiència ha estat molt divertida. No em considero un atleta de triatlo, soc nedador i m'agrada nedar en mar obert......potser algun dia m'animi, però de moment els meus reptes són d'aigües obertes.

Barcelona ,, octubre de 2011

Son les 5 del matí, aquesta nit he descansat be, m'aixeco i compleixo amb el meu ritual de esmorçar. Agafo un gel de hidrats per avanç de la cursa i unes barretes de cereals. He quedat amb la Carla i la ......... a la porta D del pavelló de la Mar Bella.

Surto de casa amb tot l'equip preparat a sota del barç, surto al carrer, encara és negra nit i hi ha poca gent, les poques persones que es veuen no s'acaben d'aixecar precissament, més be, encara no han dormit......viejos tiempos aquellos!!!! (tot te el seu temps). De sobte em sona el mòvil, és la Carla que em pregunta on estic? ....(potser m'he equivocat en l'hora i vaig tard). Ella ja ha arribat amb la bici i està fent cua. Agafo la moto i direcció a la ronda del litoral per anar més ràpid, quasi no hi ha trànsit i el camí el faig volant fins al punt d'arribada.

Collons quanta gent que hi ha aquí!!, sembla una festa after-hour en hora punta.... Els parkings estan a petar, gent amb bicis per tot arreu. On està la porta D?, truco a la Carla per saber on es troba, només les he vist un cop i amb tanta gent no se si les reconeixeré. Hem dona les indicacions.... i com sempre vaig pel camí equivocat, he de trobar un altre entrada. Arribo al punt i tot son bicis fent cua per entrar al recinte, veig un parell de noies a l'entrada que estan esperant i aixecan el braç...ok, son elles, el meu TEAM.

Petons i salutacions, entrem al recinte i ens trobem amb altres equips de l'empresa, en total competeixen 11 o 12????? ara no m'enrecordo. Parlem de les bicis, de quins temps podem fer, de com es fan les transcissions, del recorregut. Deixem les bicis a lloc i anem a dins del recinte on tenen la carpa de Mediapro montada. A quí ens trobem amb el nostre suport, on tenen begudes istòniques, cereals, i la roba corporativa, aquí està l'Anna que tot i no participar anima al personal, tranquilitza als nerviosos i organitza el punt, hi ha una altre noia que ens agafa les bosses. Passo quasi tota l'estona amb el meu equip i amb l'equip 6 de Mediapro, el noi que farà natació de està nerviós, mai ha fet una travessa en mar obert i la distància li sembla llarga,  no sap que es trobarà i aquest és el punt que enganxa, la incertessa, la part d'aventura i de lluita contra els elements (corrents, onades, meduses, visibilitat....).

Anem cap a la platja per veure les sortides de l'elit i ens diuen que; per mala mar han canviat el recorregurt, es faran 1300 metres. Veiem la sortida dels cracks i mirem com fan les transcisions, aquí hay mucho máquina..., ja se'ls veu per les bicis que porten  (cabres en el seu argot) . Així van passant les hores fins que arriba el moment de canviar-nos. Tornem al pavelló i a mí m'agafa la pixera, he de tragar-me una cua de 15 minuts per anar al lavabo, on a més a més he d'aguantar les bromes d'un iluminat que tinc al darrere, intento posar cara ¿por que no llamas a tu madre por telefono o te callas?.... sembla que no ser posar la cara correcte, dons el nen continua amb les seves bromes. Per fí em toca, la pixera que no s'acaba mai.......collons ara m'estic estressant, a veure si no em donarà temps de preparar-me, entre la cua i la pixera....Ja està, ja he acabat, direcció cap a la carpa de Mediapro. Ara hi ha més gent, sembla que han arribat tots els equips, tots  portem el banyador corporatiu,  i ens comencem a posar el neopré, vaselina pel coll i les aixelles i ara el xip......merda i el xip?, collons tantes bosses no el trobo.....merda, en aquesta bossa no està.....i en l'altre tampoc.....pànic, tranquil David, ha d'estar. Per fi el trobo i me'l poso al turmell, em prenc al gel i ajudo al noi de l'equip 6 a posar-se be el neopré. Es comença a notar la excitació i l'adrenalina.

Direcció cap a la platja amb tots els equips, alguns volen tocar aigua abans de començar, veiem l'onada de sortida dels que porten el barret vermell. En aquest moment arriba la Miriam amb la meva filla gran i una amigueta que s'ha quedat a dormir a casa. S'apropa l'hora d'anar a la sortida, intento agafar un bon lloc com em va comentar el Toni Peris,  per poder sortir ràpid i no quedar-me atrapat amb els més lents (el meu objectiu és arribar dels 10 primers d'aquesta onada....ja veurem). en aquestes perdo a la resta de companys de Mediapro. Comença el compte enrere i he de posar-me el casquet de bany, intento posar-lo amb les ulleres per dins peró no puc, desisteixo i em poso primer el casquet, .....alhora de posar-lo al tenir el cap mullat (la calva) el casquet surt volant.....osties!!!!!!, ....ara on collons està????, em giro i un noi de quatre fileres enrere me'l torna.......El poso i les ulleres per sobre.

Ha arribat el moment, falten segons....., i donen la sortida, començo a correr per agafar bon lloc, estic a l'esquerra del grup, i començo a tirar fort però no a tope (el ritme a de ser alt, però he d'aguantar tots els metres)...la mar de fons es nota i la visibilitat és nul·la, ni tant sols es veu la ma quan entra a l'aigua...., començo a avançar nedadors, i vaig fent una diagonal cap a la dreta, aixeco el cap i em dono compte que m'estic desviant massa, vaig fent drafting i avançant nedadors fins a la primera boia, girem a la dreta i començo a apretar una mica més (vaig be de forces), aquí hi ha un moment de desorientació per trobar la segona boia, la localitzo i tiro fort....començo a avançar gent amb casquet vermell, són els que han sortit abans....collons els he atrapat (això fa pujar l'adrenalina i em dona força per tirar més ràpid)....giro la segona boia i veig l'arc d'arribada a la platja......a tope!!!!!!, ara si només faig que avançar nedadors amb casquet vermell, ups!!.... fins i tot passo per sobre d'un parell (no els veig amb aquesta mar)..., estic arribant a la platja i faig un esprint, em desfondo (craso error).  Surto de la platja, passo per sota de l'arc d'arribada i............!!!!!!!!!, o no!!!!! on està el crono???. Estic desfondat, no puc correr per fer la transcició i em dono compte que durant el recorregut fins a la bici, ja m'han avançat uns quants. El cor em batega fort i correr amb el neopré no ajuda, no em recupero i tinc que fer una part caminat: faig l'últim gir i ja veig al meu equip, be ja hi som, traspaso el xip i feina feta. 

Aquí acaba la meva cursa 21min 41 segons. Cada cop estic millor i em trobo més fort veurem el proper any.

Gràcies Equip, moltes gràcies Mediapro pels bannyadors, pel suport en la sortida i arribada i per fer la meva primera cursa olímpica de Triatlo per equips.

David



domingo, 30 de octubre de 2011

Radikal 2011 .....let's get Radikal (Eva, Sergio... l'atac de la rémora)

Palamós, 3 d'octubre de 2011

Les 6 del matí, avuì no he pogut dormir, el refredat m'impedia respirar i he estat traient mocs tota la nit, el cos el tinc adolorit i el nas tant irritat que quant el toco.....uau!!!.

La Miriam dorm, em sap greu despertar-la. Esmorzo el meu vol de cereals i beguda isotònica, la desperto per acomiadar-me, però ella es nega a quedar-se al llit i vol acompanyar-me. Ja fa temps que em segueix en les meves travesses, es un gran recolzament i enten la meva passió pel mar i els reptes, te prou paciència per aguantar-me quan parlo de parcials, braçades i aventures marines.... se de més d'una parella que han trencat per culpa dels sacrificis de l'esport... la teva parella o; està amb tu....o deixes l'esport......o deixes la parella (gràcies amor).

Camí cap a Calella de Palafrugell amb el cotxe, tinc les vies respiratòries obstruïdes, no puc ni parlar, se'm cauen les mocs, tinc el nas irritat i em fa mal. La tensió i els nervis em fan estar despert i no notar el cansament de la mala nit.  El dia s'aixeca fresc, hi ha moviment de cotxes buscant aparcarment (som tots els radikals que ja arribem). Aparquem i direcció cap la platja de les havaneres, la Miriam encara no ha esmortzat i està tot tancat, trobem un forn amb vending de café.....jo no paro de mocar-me....."jodios mocos". 

Ens trobem amb l'Eva, fa cara de dormida, encara no veiem a ningú més del Medi, ella es troba amb gent coneguda. Tinc ganes de pixar, semble que han obert un bar a la platja...anem cap alli per anar al lavabo, mentres fem cua i la Miriam es demana un tallat "purgant", ens trobem a la Mireia Belmonte i al Damian Blum (mundialistes del mar obert....ja sabem qui guanyarà la cursa) en el bar...saludo al Damian...el conec d'una xerrada que va donar al Medi, però per la cara que posa li noto el desconcert....deu pensar "¿quién carajo es ese pibe?"...marxo amb la Miriam cap a la platja per trobar-me amb la resta de l'equip.


Ens trobem amb tot l'equip (Victor, Sergio, Xavi Olivares, Eva, Mireia), comencem amb els rituals de possar-nos la segona pell (neoprè), risas, vaselina, estira per aquí, posat be les axeilles, el tiro de la cama ben amunt. El Sergio i el Victor no han dormit gaire (peligrosos los Fernández...), més rises....La Miriam acaba d'ajudar-me amb el traje.....l'hora de la sortida s'aproxima i la tensió comença a fer efecte, em trobo amb el Carles Cespedes (bon paio) i el saludo. Ens agrupem a la platja de sortida, ens fan una foto d'equip i a esperar, intento fixar-me en el neopré o ulleres dels meus companys per reconeixer'ls en el mar. Donen la sortida i tots cap l'aigua. En aquests moments (com diu la Miriam semblem gavines negres que amb les seves ales mouen el mar). Com sempre el descontrol és majuscul, jo camino fins que li foto una patada a una roca i penso que és millor tirar-me. Ni rastre dels meus companys, ja no se qui tinc al costat, al davant o al darrera, tot són cops i escuma.


El grup comença a estirar-se, el nas em crema de les ferides de mocar-me, intento treure aigua pel nas per netejar i poder repirar millor. Davant meu localitzo el neopré de l'Eva, negre amb les mànigues blaves, intento possar-me darrera fent drafting, respiro per l'esquerra per tenir-la controlada, se'm carrega l'hombro i canvio de costat la respiració, quant torno a girar el cap per localitzar-la em dono compte que m'estic desviant a la dreta del grup, he de corretgir la direcció i anar cap a la esquerra, desisteixo de trobar a ningú en la cursa, em concentro en la respiració i el ritme, davant meu veig algun nadador, apreto per agafar-lo, estem arribant al primer avituallament. Quan paro em trobo amb l'Eva i el Sergio, amb dos o tres nedadors més, fem l'avituallament i comencem a nedar tots junts, al minut el Sergio es para per una rampa, l'Eva i jo ens esperem, ell ens demana que tirem, que el deixem...no li fem cas (potser hauriem d'haver tirat.....i ja veureu perqué). Agafem als nedadors que hi han davant, estem arribant a les illes Formigues, aquí no hi han gaires indicadors i no sabem si hem de donar la volta a les illes o girar abans, un kayak ens treu de dubtes i ens obliga a girar a l'esquerra a tocar de les illes, sense donar-me compte estic davant tirant del grup, giro el cap i localitzo a l'Eva darrera fent drafting i el Sergio fent el mateix darrera seu. Anem passant nedadors, el meu objectiu mental és localitzar el segúent nedador i atrapar-lo. Ens indiquen el segúent avituallament, tinc la gola que em crema de la sal i necessito líquid. 

En l'avituallament trobem més nedadors, jo perdo més temps que els demes en veure líquids i prendre algun gel pel sprint final, els demes ja han sortit, localitzo el grup i tiro per ells, tinc que apretar una mica però reservant forces pels últims metres, em posso darrera del Sergio, peró el ritme és lent, adelanto i em posso darrera l'Eva, estic una estona, peró em trobo fort per tirar més ràpid, crec que puc tirar d'ells.....endavant David (em dic a mi mateix), adelanto l'Eva i intento localitzar la meva següent presa, per sota de l'aigua localitzo les bombolles que deixa el nedador del davant i començo a tirar per agafar-lo....fet, a pel segúent; localitzo dos més al davant, un va sense neopré, a per ell....fet, miro darrera i veig que l'Eva no s'ha desenganxat de mí, suposos que el Sergio deu fer el mateix amb l'Eva. 

Davant meu només localitzo el kayak, el segueixo, ja que sembla que em marca el camí. Al fons ja es veu Llafranc i l'espigó del port, els braços comencen a estar inflats i carregats....ja queda poc David (mal pensament)...segueixo al kayak...pasa un temps que se'm fa etern, l'espigo sempre està a la mateixa distància...i així una bona estona fins que el kayak para i m'indica que he d'anar cap a l'esquerra.....osties m'he  tornat a desviar en l'entrada!!!!!....miro a l'esquerra i localitzo a l'Eva davant meu a uns 50m,.....merda....començo a apretar el ritme de braçada és més alt.....els braços fan mal.....tira David!!!...estic agafant a l'Eva i per l'esquerra veig arribar un altre nedador en Diagonal que ens adelantarà, el    nedador i jo ens possem un al costat de 'altre.....collons és el Sergio, tots dos acabem xocant, estem tant enganxats que ens anem donant cops......tots dos apretem per agafar a l'Eva, vull que entrem tots 3 junts, aconseguim agafar a l'Eva, peró......el Sergio no para i ens adelanta a totss dos en la platja....vaya con la rémora....jajajaja. Entra davant nostre amb cara de felicitat.....traidorrrrrrrrrrrrr.

L'Eva i jo entrem junts, deixem que la rémora (amb tot el meu carinyo), tingui la satisfacció de haver-nos tret 2 segons. A sota de l'arc d'arribada està la Miriam amb els braços oberts, un fort petó....necessito treurem la sal de la gola.....merda...que li ha pasat al meu neopré?...està tot trencat per la part de sota de la meva aixella. Resultat de la prova 7 km en 1h 53min,a ritme de 1,38 els 100m,  97 de la general de 210 persones i el 22 de la meva edat de 51 i un neopré a cubell de les escombreies. L'any que ve tornarem.....

lunes, 10 de octubre de 2011

La Marnaton i ......les bones sensacions

Barcelona 8 d'octubre de 2011.

Són les 5 del matí, em desperto després de haver dormit 5 hores (aquest cop no vaig despertar-me i el cos està descansat), encara és negra nit. Vaig cap a la cuina, em preparo el meu vol de cereals, el meu café amb llet i començo a vestir-me,  tinc les aixelles dolorides de la depilació del dia anterior "seré burro; aviam si ara aniré escaldat i tindré molèsties (tot per que no em molesti el neopré amb la sal i els pels)" , intento no capficar-me i pensar en positiu; segur que amb la vaselina tot anirà bé, també em ve al cap els pensaments de la ferida al coll que em va fer el neopré el dia anterior, espero que la vaselina també eviti aquest punt crític. Collons són 10 km i una petita molèstia pot convertir-se en un dolor intens i fotre la travessa al aire.....tranquil David; adaptació i aventura.

Surto de casa, fa fresca i en la bossa porto el neopré nou (m'anirá be??? estic una mica preocupat) i direcció cap a Riera Blanca on he quedat amb el Miky i la Minerva per pujar en cotxe a Sitges, on ens trobarem amb l'Eva, i d'allí a Castelldefels. El Miky acaba d'arribar, petem la xerrada i en 5 minuts apareix la Minerva amb el cotxe, tots amunt i cap a Sitges, agafem l'autopista i anem parlant de; feina, amics, coneguts, unes rises (són gent collonuda, animals de competició, persones nobles i bons companys). Arribem a Sitges, aparquem i esperem que arribi l'Eva. De lluny la veiem, li fem senyes perquè pari, però passa de llarg, (avuí va de sprint), ni ens ha vist, la truquem i li donem les indicacions d'on som i ens recull,... més rises. Direcció a Castelldefels, anem xerrant i rient, no hi ha tensió, estem bastant relaxats, arribem cap a quarts de vuit a Port Ginesta, encara és de nit.  Entrem al port i en la zona de recollida de dorsals, ens trobem a l'Albert Campabadal (persona que tot i tractant-la poc, veus que està feta de bona pasta),  fa estona ha arribat i ja te els seu dorsal , nosaltres haurem de fer una estona de cua per recollir els nostres. Comença a arribar la resta de l'equip del Medi (Ricard i Xavi amb la seva novia que farà el trajecte en kayak), falta el meu germà per recolzar-me moralment i fer el reportatge. Recollim el material; el casquet amb dorsal (guay, podràs distingir als companys pel casquet....aixó és el que creies, iluso), la bossa del guarda-roba i etiqueta identificativa.

Tres quarts de vuit, arriba el meu germà (guay), comença a despuntar l'alba i comencem el ritual de posar-nos el traje (la nostre segona pell en travesses llargues), amb la depilació del dia anterior el neoprè entra sol, sembla que a pagat la pena la tortura i despesa (parezco un pollito desplumao..., la veritat, no em se veure). El Mikel m'ajuda a pujar la cremallera i anem amb cura amb la tanca del coll per evitar la fricció, em poso molta vaselina a les aixelles i al coll, sembla que res molesta (cony semblo el Batman amb aquest neoprè). El Ricard i el Xavi no paren de fer conya, això distreu els nervis que comencen a fer acte de presència, jo he perdut l'etiqueta per deixar la bossa al guarda-roba...merda, tindrà que portar-me la roba el brother. La resta del material està complet. Foto de grup per la posteritat.

Direcció cap a la platja de la sortida, tothom passa l'estona escalfant una mica, parlant, mirant el mar, alguns toquen aigua per provar la temperatura, jo prefereixo estirar els braços, escalfar i notar les sensacions del traje, que no noti cap molèstia, intento visualitzar-me nedant. Tinc al Miky al meu costat tota l'estona, tots dos tenim un nivell similar i si podem fer la travessa junts segur que ens ajudarem i tirarem millor, aixó em tranquil·litza, parlo amb ell del principal objectiu; acabar i per tant sense apretar, parant a tots els avituallaments, el primer estarà a 3 km i desprès cada 2 km fins l'últim que quedarà a 1 km de l'arribada, aquí si tenim forces ja apretarem. El Miky sembla conforme amb el plantejament.

Són les 8:15 del matí, el dia ja ha clarejat, la sorra de la platja està freda i el fred em puja pels peus, la tensió és comença a notar en la cara de tots nosaltres, la concentració i les ganes de saber amb que ens trobarem i contra quines forces internes i externes haurem de lluitar. En aquest moments previs ens donem les mans i ens desitgem molta sort i força. La bocina de sortida, som-hi cap al mar......venga valents a nedar......El Miky i jo ens ho prenem amb calma, deixem que els altres comencin a moure el mar, nosaltres anem caminat fins que la fondària de l'aigua és prou còmode per començar a nedar, la temperatura de l'aigua és molt agradable, ens llancem contra les onades i comencen les sensacions....intento tenir controlat al Miky, però hi ha massa gent i el caos és considerable, sembla que el porto a la meva esquerra, però a les deu braçades ja l'he perdut de vista, intento localitzar el seu dorsal (74), però no soc capaç de veure'l..., potser el tinc davant....el neoprè m'està fent mal al coll i acabem de començar.....merda....tranquil David, ja el posarem be, ara comença a fer braçades i busca el teu ritme, em dic....La mar està moguda i comencen a fer acte de presència les meduses, les toco amb les mans i amb els peus, per sort no m'han picat, però he d'estar atent per anar-les esquivant. Collons hi han moltes i amb l'aigua moguda no les veus fins que les tens a sobre.

Aquí faig un punt i apart de la meva crònica: la Minerva es va tenir que retirar per culpa de les meduses, l'Albert la va acompanyar fins un kayak de suport per poder sortit, tot i això l'Albert va quedar quart de la general (bravo Albert, aquí demostres la teva qualitat humana!!!!). I en Miky va agafar mareig per la mala mar, va començar a vomitar i es va quedar vuit, no va poder continuar...llàstima, potser el podria haver ajudat, però el vaig perdre en la sortida i ara ja no ho sabrem....aquesta travessa era nostre.

Les onades no em deixen veure el horitzó i he perdut a tots els companys... ni rastre del Miky, desisteixo de buscar i començo a marcar el ritme, busco un ritme còmode, són 10 km i vull anar be. Intento localitzar el primer avituallament i no soc capaç de localitzar-lo, les onades m'impedeixen veure l'horitzó, al meu davant tinc una noia que porta el meu ritme, intento seguir-la....el coll em molesta, amb la mà em poso be el neoprè , noto el roce de la costura i el dolor es fa més intens, el tancament es doblega....sembla que he aconseguit evitar la molèstia baixant el coll i punjant la part interior. El metabolisme del cos em nega agafar el ritme, se'm carrega l'ombro esquerra i no em trobo còmode, intento respirar per l'esquerra, però el sol està molt baix i molesta els ulls, les onades compliquen la respiració i fa que tragui aigua, desisteixo i respiro per la dreta...el cos comença respondre, porto uns 2000 m i ni rastre de l'avituallament...intento no capficar-me, però tinc la gola seca de la sal. "No importa David, pots arribar al següent avituallament sense problemes", em dic. Cada vegada estem més sols, o el grup s'ha estirat molt o la direcció que porto no és correcte. Una llanxa de l'organització ens diu que anem molt tancats, ens estem desviant  cap a la costa i hem d'anar cap alta mar....."veieu el globus aerostàtic de l'avituallament?" ens pregunta....osties amb les onades no puc veure una merda... paro i quan l'onada està a dalt veig el globus...collons tinc que desviar la trajectòria a l'esquerra completament, a més aquest avituallament l'he de fer si o si,...tinc la gola com paper de lija i ja seran 5 km. Començo a estirar la braçada i a fixar-me en l'estil; "agafa aigua i desplaça't, estira el braç" em dic a mi mateix, i mentre estiro em fixo com entra la mà dins de l'aigua...les sensacions són bones, estic disfrutant del trajecte. Intento apretar per arribar al punt d'aviruallament, m'he desviat força i hauré de recuperar metres. Arribo al punt d'avituallament del km. 5, quan arribo em trobo a l'Eva, ella està a punt de marxar i em pregunta si m'espera?, jo acabo d'arribar i amb la boca com la porto li faré perdre massa temps, li dic que marxi, em prenc un litre d'aquarius, aigua, poma, gel. Ara ja estic preparat per continuar. Som-hi, fins el proper avituallament, intento localitzar-lo però amb la mar no aconsegueixo veure el globus....és igual ara ja puc tirar sense problemes, les bateries estan a tope altra cop. Començo a nedar, estic completament sol, la mar no em deixa veure si hi ha algú davant, no hi ha cap kayak de recolzament, tant sols la mar i jo....cada vegada estic més còmode, la soledat em calma, el meu cos s'ha adaptat al ritme, un braçada i un altre, em fixo com la mà trenca el aigua quan entra i com intenta estirar per agafar l'imaginari, mentre el cos tomba per fer entrar l'altre mà i trencar l'aigua, intento respirar cada tres braçades i marcar-me petites metes, "veus aquell repetidor de la montanya, aquell és el següent objectiu. Veus aquella casa blanca és el següent objectiu, veus alló.....". En aquests moments em trobo sol i penso en els consells de la Teresa Planas: "gaudiu del mar, gaudiu del trajecte", estic feliç i començo a cantar en el meu cap (the offsprings, the fun loving criminals, etc.). Se que podré acabar-la, em trobo fort, però no vull apretar.

Ja puc veure el globus del següent avituallament....put. mare; arriben els aquarius i l'aigua per treure`m la sal de la gola i la boca, em dono conte que davant meu hi ha un altre nedador i començo a apretar fins que l'agafo, quan es dona comte que estem junts adaptem el nostre ritme i tots dos tirem amb la mateixa intensitat. Al parar per poder veure el globus de l'avituallament, el s'atura i em comenta que ell no para. Ho sento jo tinc set i la boca em crema, he de parar!. 

Fet l'avituallament dels 7 km, localitzo el següent avituallament dels 9 km. Vaig molt be de forces i puc fer-ho apretant el ritme una mica, el neoprè no molesta, la ma dreta no s'ha adormit. Puc veure algun nedador davant meu, apreto per agafar-lo i arribo al següent avituallament. 

Des de aquí ja és veu l'església de Sitges de ben a prop..queden 1000 m i aixó està fet, començo a apretar una mica però sense sprintar, adelanto algun nedador més, aquí em trobo amb els kayaks de suport que em marquen l'entrada. Per no agobiar-me amb l'arribada, em dic a mi mateix: "tens que arribar a Vilanova, et trobes be i pasaràs de llarg...vinga nen fins a Vilanova".......atenció noticia;"Nedador despitat és passa l'arc d'arribada i arriba a Vilanova, el pobre encara busca  la organització per prendre una aquarius... la gent de la platja el confonen amb Batman sense capa i una mica calb, ell assegura ser un finisher." (es nota que començava a desvariar). 

Estic arribant, passo l'espigo i tinc forces per fer un sprint quan veig l'arc, augmento la intensitat i......que collons passa vaig enrere? ......osties ara vaig a tope endevant.......collons quina onada.....venga a surfear.....ooooooooooeeeeeeeeeeeeee, venga i un altre....i un altre, així fins que toco terra on la meva dona m'espera amb els braços oberts, una nena em posa la medalla de finisher al coll i aixeco els braços.......HO HE FET...HO HE ACONSEGUIT. Abraçades i salutacions amb tothom.....i molt aquarius.

Veig al Miky i la Minerva ja vestits, m'expliquen  el que ha passat, em sap greu no haver pogut ajudar en aquell moment.....Bueno segur que hi hauran més aventures per viure-les junts.

El meu temps 2h 50min, 74 de la general de 145 i 24 del meu grup d'edat de 40 persones a ritme de 1'40'' els 100m. No està malament per ser la primera. L'Eva ha quedat primera de la seva edat (oe...PODI) i tot l'equip va arribar abans, el meu objectiu era acabar.....m'ho he passat molt be i espero poder repetir el proper any.

WE'LL NEVER STOP


  

domingo, 21 de agosto de 2011

YMCA Brooklyn NYC..... 3000m, el Miky i el Nacho

Las 10:45 de la nit, Provincetwon (un paissatge inpressionant de dunes i mar atlàntic, peró mooooooooooolt gay, el triple que sitges), Cape Cod, Massachusets.

Després de llegir les cróniques dels 25 km de Cabrera a Mallorca, m'ha agafat un mono impressionant de nedar i com aquí serà impossible, dons no conec aquest mar (a mes aquest mati ens han dit que han tancat aalgunes paltges per taurons.....pues va a ser que no), relataré el meus últims metres a la piscina del YMCA de Brooklyn.

Són les 7 del matí a Brooklyn NY, les nenes i la Miriam continúen dormides. Ahir vaig enterar-me que el Nacho i el Miky han conseguit superar el repte dels 25 km de Cabrera a Mallorca, estic molt content per tots dos, no tinc notícies de l'Aina i no se si haurà estat capaç de superar el repte. Aixó motiva al meu subconscient i em fa venir ganes de ficar-me dins de l'aigua, sentir el deslliçament del meu cos en l'element líquid, estirar un braç fins intenetar tocar l'infinit, mentres l'altre impulsa el meu cos endevant, sentir el balanceig del meu cos,  i el soroll de la respiració quan expulses l'aire dins de l'aigua.......bbbbbllllllrrrrruuuuuuuuuup. Penso en el Miky i el Nacho i els visualitzo en la inmensitat del mar, i jo al seu costat......el blau marí.

Hem faig el meu vol de cereals (uns cereals rodons de tots els colors imaginables; lilas, blaus, verds, vermells....aquest yankis són cridaners fins i tot en els cereals), faig el meu café.....millor dit: l'aigua bruta amb llet, agafo el meu banyador turbo de Japan, el casquet de la Lupus que em va regalar l'Alex a l'entrenament de Palamós i cap al YMCA. 

Em queda l'últim pase gratuit al gimmnàs que em va donar la veina de baix nostre. Surto al carrer, plou i fa fresca (eh?????...si fa fresca a New York en ple mes d'agost, sembla impossible oi?), m'en penedeixo de no haver agafat el jersey, camino fins al gimnàs que queda a 4 illes del nostre apartament, em sento completament integrat al barri i a la ciutat. El paraigüas comprat a un xinés del carrer a Manhattan només tapa el cap; aquest xinos són iguals a Barcelona que a Manhattan.....collons m'estic mullant abans d'entrar a la piscina. Tot i la pluja hi ha força gent fent footing pel barri, no deixa de sorprendre'm la qüantitat de gent que fa esport a NY, a m'es la ciutat s'aixeca aviat, son les 8 del mati i els carrers estan plens de gent.

Arribo al gimnàs i el noi de la porta (un negre de 2m d'alçada amb uns braços i una esquena que fan quatre de les meves), em fa omplir el meu pase de convidat, em mira amb cara de curiositat, peró cap amabilitat en el rostre; em demana el DNI, em deixa passar...."i cuidadin" sembla que m'estigui dient. Els vestidors estan al segon pis, pujo les escales i veig la quantitat de gent que hi ha aquesta hora en el ginmas, a l'estiu en un dia plujós sembla el Medi en hora punta. Em canvio, em posso el meu banyador Turbo japonés, dutxa obligatotia abans d'entrar i baixo les escales cap a la piscina que està al primer pis. Arribo, tots els carrers estan agafats, faig uns estiraments abans d'entrar. La piscina te mides americanes i per tant la seva distància són uns 24m i pico.....vaig calibrar el rellotge el primer dia que vaig fer-la servir i per tant els metres no els hauré de comptar, el que si hauré de fer és comptar les piscines, 3000m serán unes 55 piscines de anada i tornada. Entro en el carril ràpid on hi ha una noia que porta unes quantes piscines, poso el rellotge en marxa, penso en el Miky i el Nacho (el seu patiment i esforç per superar el repte i com si fos un torero penso: "va por vosotros campeones"), començo a nedar.......sento l'aigua com llisca, la falta de gravetat, l'impuls de les meves braçades, el balanceig i la velocitat pausada pero constant, les piscines van passant, els nedadors del meu carril van canvaint, els braços comencen a carregar-se i les mans a dormir-se, porto 30 piscines i ja tinc ganes de parar, la meva ment està de vacances i no te ganes de patir......merda..... la ma dreta està completament dormida, Tinc que acabar els 3000. 

Quan porto 50 piscines paro, no sento la ma dreta. He perdut molt en 20 dies i penso em com costarà tornar a agafar la forma física.....collons que tinc la Marnaton i la Radikal..... pero penso; collons que estic de vacances. Per completar els 3000m faig unes series de 100 sortint a 1:45' i cap a fora. Miky i Nacho entrenament dedicat....s'acabat l'aigua fins a Barcelona.

Fins la propera nois

sábado, 13 de agosto de 2011

The bigest trainning....ever

30 de juliol de 2011

Tot va començar fa uns 15 dies a la piscina; en Miky necessitava un company per fer un entrenament de 15km en mar obert i poder preparar-se per la travessa de 25km de Cabrera a Mallorca, el Nacho també anava peró el seu ritme de creuer es més alt i es va buscar un dofí per fer-li de guia (Alex Amorós). Vam estar uns dies montant tota la logística i buscant voluntaris per anar en kayak, donant-nos cobertura i avituallament. Dit i fet, vaig aconseguir enganyar a 4 valents (el meu germà i empenta Joan, el meu inqüestionable i sempre disposat amic Agustí, el meu dedicit cunyat  Jesús i la seva novia aventurera Sara), els kayaks serien dobles per poder anar més descansats i en dos grups, uns amb nosaltres i els altres amb el Nacho. A última hora se´ns va afegir un altre voig pel mar,len Sergio que aniria en el nostre grup.....i aquest no va ser l’últim que s’afegiria.

5 del matí a Barcelona, com cada dia que tinc travessa, m’aixeco a esmorzar el meu vol de cereals. Durant tota la setmana quasi no he tocat l`aiguai tot i que tinc dubtes de ser capaç, noto certes molèsties en l’hombro esquerra i prego perque no se’m dormin les mans. Aixeco al brother, agafem les coses i  anem a la porta del Medi on en quedat amb el Sergio, d’allí direcció a casa del meu cunyat . El Sergio ens comenta que quasi no ha dormit, es va nar al llit a les 3 de la matinada (collons quina energia), penso que ja tinc una edat i jo no podria fer el mateix.

Direcció a Palamós a buscar l ‘Agustí on ens trobem a l’Elena que ens indica que ella i l’Anna estaran a la platja de la Fosca amb fruita i begudes isotóniques per donar-nos ànims i recuperar-nos. Direcció cap a Llafranc on ens espera la resta de l’equip.

Arribem a Llafranc, el Nacho ja està amb els Kayaks, el Miky acaba d’arribar, anem a aparcar els cotxes i jo acompanyo a l’Alex a buscar la càmara aquàtica per poder fer el reportatge. Arribem a la platja,la majoria ja estan amb el traje possat i escalfant una mica. Mentres jo hem posso el neopré i prenc un Redbull, l’Alex dona les instruccions als kayaks de la ruta que agafarem, es crean els dos grups; el meu germà i l’Agustí aniran amb el Nacho i l’Alex (pobrets, hauran de tirar més depresa....espero que els braços aguantin) el Jesús i la Sara seran els nostres àngels de la guarda  Fem la foto de sortida de tot el grup. Els que ens lloguen els kayaks no deixen de mirar-nos amb cara de  certa preocupació, admiració i estupefacció; “estan ben sonats aquests” deuen pensar.

Els nedadors entrem al mar i quedem amb els kayaks a la primera boia de sortida de la platja; les sensacions són bones, el mar està molt tranquil, el neopré no molesta, les ulleres ajusten be i no apreten, el cos està adormit, costa estirar les primeres braçades peró el meu pensament està en disfrutar d’aquesta nova aventura. Sembla que els kayaks tenen algun problema en la sortida; el meu germà i l’Agustí no remen en la direcció correcta i en comptes d’anar cap a la boia, van cap a la platja dibuixant un cercle , ja ja ja ....aquests s’ho pasaran be. Esperem un moment, peró com triguen i el seu grup aniran més ràpids, el nostre comença la travessa.

Quina pau, quin relax, el cos comença ha escalfar-se i les braçades són més efectives, el kayak està davant nostre i fixem direcció cap a un Cap que és veu només sortir de Llafranc, nedem en diagonal i sense bordeixar la costa. Mires al fons i veus bancs de peixos que passen per sota nostre, el fons és blau marí, quan respires i mires la costa, veus la badia de Calaella a la dreta, el mar està en calma i tot és relaxant, sents la respiració, notes l’esforç dels teus braços i cames i regules, doncs la travessa serà molt llarga. 

El Sergio para un moment dons te problemes amb les ulleres, jo vaig davant marcant el ritme i de tant en tant ens separem i ens tornem a juntar, la respiració és constant i pausada ,  de moment no es nota l’esforç. El Miky queda una mica enrera, te molèsties a un hombro. Parem per fer  el primer avituallament amb el kayak, tots estem be i animats, comença la part més maca de la travessa, les roques de la costa estan més aprop i quan passes entre elles quasi les pots tocar amb la mà, sembla que volis al passar per sobre.  No hi ha gaire tràfic marítim i estem tranquils a aquesta hora del matí. La natació és qüasi relaxant, anem fent les parades cada mitja hora per fer l’avituallament. Els braços comencen a patir l’esforç i es noten una mica carregats, el Miky va quedant enrere, les petites molèsties s’han convertit en punxades, però ell sap patir. El Sergio és queixa una mica peró no para, és un nervi i el seu estat de forma és superior al nostre. La Sara s’està mareixant en el kayak, peró se la veu contenta.

Ja veiem la entrada a la platja de la Fosca, portem dues hores nedant i jo noto carregat la part del tríceps del braç dret.  Ens equivoquem d’entrada a la platja, és la segona cala, ja veiem a tota la gent que ens espera i ens donarà els seus ànims. Ens creuem amb el Nacho i l’Alex que ja tornen (el Brother i el meu germà no han pogut fer ni un cigarret....pobrets). Quan arribem semblem herois o uns sonats que surten del mar, tothom ens mira sortir amb els nostres neopréns. Ens trobem al Carles Salvado en el grup de suport, prenen fruita, ens refresquem, descansem 10 minuts, han portat vaselina.....buf que bé.  Li diem al Carles que fagi la tornada amb nosaltres (sembla que està animat), el Sergio es fa de pregar peró sap que pot acabar i el Miky està animat per tornar, pregunto al Jesus i la Sara com es troben, tot ok ........vinga tots cap a l’aigua, ens queda la meitat per fer.

Comencem a nedar....aquest cop el Sergio marca el ritme, el Carles està més fresc i tira una mica més fort, jo vaig esperant al Miky (em fa patir)....el seu ritme és més lent, te l’hombro tocat i ja no sap com nedar per no sentir les molésties, anem parant cada 20 minuts per fer l’avituallament, li comento que vagi canviant la forma de nedarper descarregar l’hombro.  Després el Sergio espera al Miky i sino és el Carles qui l’acompanya, cada un de nosaltres neda al seu costat una estona. Si tirem massa ràpid baixem el ritme perque ens agafi.  El tràfic marítim ha augmentat i aixó fa que el kayak tingui més feina per protegir-nos i fer-nos visibles (ho estan fent de puta mare...són els nostres àngels). Li comento al Jesús que estigui pendent del Miky, és el que està més tocat i pot necessitar del seu ajut en qualsevol moment.

Per fi veiem la badia de Calella......ja queda poc penso.......intento animar-los “vinga que ja estem”, un petit esforç i ja hem arribat......pobre de mí. Un braç, un altre braç, un altre braç, un altre braç.......el tríceps no em deixa estirar be la braçada,  la moléstia es converteix en dolor i sembla que Calella sigui enoooooooooorme. Ja queda poc en vaig dient, peró sembla que no ens movem. El Sergio i jo ens hem separat del grup i el kayak a quedat enrera amb el Miky i el Carles.  Com pensem que ja quasi hem arribat decidim tirar endevant sols......”vamos Sergio que ya estamos”. Arribem a una zona amb moltes embarcacions anclades, aixó estresa dons hem d’estar pendents de que no ens surti cap, la fatiga comença a pesar, la boca està totalment raposa de la sal.....aixó no acaba mai. Per fi  veiem Llafranc, ja estem arribant....l’últim esforç i ja es nostre. Venga Sergio,” ya estamos”.........la platja....la sorra ja es veu a sota nostre....qúasi la puc tocar amb les mans.....ja la toco......YUUUUUUUUUUUUJJJJJJUUUUUUUUUUUU.

Sortim caminat, el Sergio i jo ens mirem, xoquem les mans, ens abracem.....hem patit de valent, peró ja hem acabat.  Ens dirigim a peu a la zona dels kayaks, allí està el Nacho i li faig una abraçada (DID IT, WE DID IT), em fonc  en una abraçada amb el meu germà i l’Agustí. Necessito beguda per treure´m la sal de la boca. Després de tot l’esforç sento una gran satistfacció interior, un altre repte superat.

Al cap de 5 minuts veiem arribar el Kayak i darrera el Carles i el Miky...tots ho hem aconsseguit.....els nedadors del Medi i els kayaquístes amateurs hem completat els 13.600 metres.....Una nova aventura viscuda. Gràcies kayaks, gràcies companys, gràcies a la gent de la platja de la Fosca i moltíssimes gràcies Coach.

PD: Aquest entrenament i aquesta crónica està dedicada al Miquel Roig,que després de patir com un valent, amb molésties al hombro i acabar, el dia 13 d’agost a estat capaç de superar un repte molt més gran 25km de Cabrera a Mallorca. BRAVO MIKY, TOTA LA MEVA ADMIRACIÓ. ETS UN PUTO CRACK.

miércoles, 27 de julio de 2011

Mes fora que dins.........Tranfronterera sense frontera

Portbou 24 de julio de 2011.
Són les 7 del matí a Castelló d'Empuries a casa dels cosins Sonia i Nano (tant hospitalaris i bona gent com sempre). M'aixeco pel ritual d'esmorzar el meu vol de cereals i començar a activar el cos per la travessa, desperto al brother (el meu company de travesses, reporter i recolçament incondicional), el Nano ja s'ha aixecat i ens dona les indicacions per trobar un cafè decent al poble. Sortim de casa a les 8:00 i de ruta cap a Portbou, la carretera és bona, quan comencem a veure el mar ens adonem que segurament no podrem sortir a mar obert, bufa una tramuntana forta. A les 9 del matí arribem al parking reservat per Neda el mon als nedadors de la travessa; aparquem agafem el material i cap a la platja on ens espera tota la gent del Medi... Només arribar ens informen que canvien el recorregut i que al final no sortirem de la badia de Portbou, farem un recorregut de 3000m. 















Esperant passem el temps xerrant de les festes nocturnes dels companys (quina penya, no han dormit i ja estan preparats per tirar-se al mar...). Tinc curiositat per conèixer les sensacions que va tenir el Victor quan va fer l'Ironman de Zurich (quina bestia); m'explica que en l'aigua i en la bici no va patir gaire, peró quan li va tocar fer la maraton....va sentir "flato" , no sabia si parar o continuar corrent, peró en cap moment se li va passar pel cap abandonar (fortalesa mental), ja se'l veu que és un noi amb el cap ben moblat. 

Mentres fent temps anem parlant de les nostres experiències en l'aigua i coneixes gent que està tant o més engantxada que tu a aquest esport (la Núria, el Gerard, l'Alex, etc..). Portem una hora llarga esperant la sortida i l'excitació es comença a notar en la gent,  alguns es posen el neoprè, encara queda una bona estona, peró volem aigua, volem mar, volem començar ja........ Molts ja comencen a suar per la calor del neoprè, la vaselina va que vola...tothom en porta i de diferents classes (líquides, naturals, en pot, en tub....segur que tothom l'utilitza pel mateix?... jajaja). Comença a ser l'hora i soc dels últims en posar-me el neoprè, estem a punt de començar.

Són les 11:00 i la primera onada de nedadors ja ha sortit, tot el grup del Medi sortim en la segona onada, intentem mirar signes identificatius per reconèixer-nos dins de l'aigua i poder fer la major part de la travessa junts. Són les 11:10 i ja ens toca........l'aigua està freda, peró el neoprè evita sentir-ho, començo a nedar mirant d'enganxar-me la Victor i al Sergio que portem un ritme similar, començo a tirar i el grup no s'estira una mica, anem tots bastant junts, miro davant i em dono conta que soc dels que va en cap, faig braçades d'esquena per localitzar als del Medi i localitzo al Sergio (el conec per les ulleres), intento baixar el ritme per posar-me al seu costat i fer la travessa junts.....collons no paro de tocar-li els peus al del davant, paro un moment i passo per darrera del Sergio i em poso al seu costat, m'adono que el Victor està a la meva esquerra i el Sergio a la dreta (estic custodiat pels germans Fernàndez....). Estem sortint a mar obert i es nota...les onades són més fortes i ara estem a dalt...., ara estem a baix.... i si no tanques la boca t'entra un bon glop d'aigua. Continuem nedant els tres plegats, el ritme és còmode tot i que s'ha de forçar una mica per evitar la mala mar. Des de la barca de la organització ens indiquen que em de girar a la dreta per fer l'avituallament i tornar...el Sergio tira recte (vol arribar a França el màquina...) li foto un crit, es dona compte (no se si per mi o per indicacions de la barca) i gira....Arribem a l'avituallament i paro per prendrem el xupito de rigor (aquarius) i hem trobo amb el Carlos, fem el xupito plegats, casi un brindis. El Victor i el Sergio no han parat i ja els hem perdut. 

En Carlos i jo sortim de l'avituallament junts i anem tirant, el ritme és suau i còmode ens fan una indicació des de un kayak que ens estem anant contra les roques, axó crea una mica de descontrol, no sabem per on hem  de tirar. Jo recordo que el Joan estarà esperant-me en unes roques per poder fer bones fotos, ja he perdut a tot el grup i per tant hem dedico a disfrutar del paisatge i mirar per les roques si identifico al meu germà. Al cap d'uns 300m puc veure entre les roques una persona amb una càmara i un barret li faig senyals i penso "com no sigui ell, aquest paio fliparà"... sembla que si, doncs comença a tirar fotos. Com ja està tot fet començo a tirar amb una mica de força per acabar la travessa, em marco un ritme més alt fins el final, els hombros és comencen a carregar i les mans s'adormen una mica, peró aguanto be. Estic arribant i mirant em desoriento (sempre em passa igual a l'arribada) penso; "més a la dreta, més a la dreta...osties la plataforma que me la menjaré..." bueno ja estic, només arribar veig a les meves dues princeses (Laia i Marina) i la meva reina (Miriam) amb els cosins esperant-me. Surto i saludo a tothom. Tinc la sensació que s'ha fet molt curta la travessa, però ha estat be.

Només sortir tota la canalla em demanen d'anar nedant fins la plataforma, dit i fet..hem pujo el Pol a l'esquena i fent braça fins a la plataforma...un ratet d'esbarjo i cap a la platja.
A la platja tots comentem la travessa mentres ens canviem. Nosaltres hem de marxar per portar a les nenes a passar la setmana fora, li deixo al meu número de dorsal al Carlos pel sorteig i en broma li dic ;"si toca ja m'avisaràs"..........i collons..... va tocar......JAJAJAJAJA. Al final en una travessa no competitiva, on no ens jugavem res, he guanyat....si, si he guanyat un salt en paracaigudes. El faré a la salut dels meus companys del Medi i de la gent de Neda el Mon.

Salut, water i fins la propera

domingo, 10 de julio de 2011

Bad Training

Aquest matí hem quedat per fer un entrenament a la Barceloneta, en principi anavem a fer una tirada de 5000m anar i tornar peró.......tot a sortit malament.
Ahir vaig preparar el recorregut en metres, dues opcions; sortida Barceloneta i arribar al Pont del Petroli de Badalona  i que algú ens recollis 8400m o sortir de la Barceloneta arribar fins el Forum i tornar 10.000m. Al tenir que fer un recorregut tant llarg decidim canviar l'hora de sortida, peró no ens acabem d'entendre i cada u arriba a una hora diferent....corre, corre, corre que arrivas tard......me cago en tot..... "les Harleys tenen atrapat al Miki".
Ara ja hi som uns quants (Nacho, Miquel, Eva i jo)...vindrà algú més?...sembla que no. Ens anem a canviar. Els responsables dels vestidors, sembla que ja ens coneixen...(ja han arribat "els pillats del mar"). Pregunten pel nostre entrenament i s'oferixen a fer algun tipus d'intendència per la propera sortida...(estos clientes hay que tenerlos contentos)... com era d'esperar Nacho pren la iniciativa i deixa el seu telefon de contacte per quedar d'acord en els detalls. Nacho sempre per davant....és un crack.
Ens trobem davant de l'aigua, després d'haver escalfat una mica....per cert el Miki a desmontat un cartell fent l'escalfament). El mar està una mica mogut, com anem curts de temps acordem anar direcció del forum uns 45min i tornar. L'Eva, Nacho, Miki i servidor ens posem les ulleres, casquet davant dels curiosos i comença l'aventura; la temperatura de l'aigua és bona, peró està moguda costa nedar contra les onades, estiro la braçada i intento fer molta basculació, sembla que ens marejarem tant pujar i baixar. Agafem direcció al forum, quan passem de l'alçada de l'espigo i girem a l'esquerra la natació es fa més difícil, el trànsit marítim ens fa ajuntar-nos més peró sembla que tot i portem boia de senyalització ens posarem en perill amb tant de vaixell i motora, decidim girar i anar en la direcció contraria cap l'hotel Vela, potser un altre dia amb algun kayak de recolzament ho intentarem.
I ens creiem que l'altre banda seria millor....jajaja...
Comencem a nedar i a uns 50m ja ens trobem les primeres meduses, la visibilitat en l'aigua és dolenta i quan les veus estàs a sobre d'elles, intentem nedar a poc a poc, però és complica i comencem a veure algunes de la grandària del meu cap.....merda. Estem davant de la platja del punt de sortida un altre cop, l'Eva i el Miki abandonen amb bon criteri. Jo continuo amb el Nacho amb l'esperança que hagi estat només un banc de meduses i que no hi hagin més.....(pequeño iluso).
Continuem nedant passem el primer espigo i tant sols ens trobem alguna que altre, el que si ens trobem son dos killers que arriben a tota castanya desde la platja....ostias qui son aquests????????.....Cony Sergio Fernàndez i ....Xenia? Ens han trobat en mitg del mar, (way, més serem més riurem o més se'n riuran....). Els expliquem la mala experiència amb les meduses i ens posem a nedar, portem uns 20m. quan comencem a parar, cony estem rodejats de meduses, en una braçada toco el cap d'una, ja no és pot nedar, tens que anar esquivant els maleïts animalets i tot i que es desplacen lentament, en un moment et trobes envoltat, alguns de mides considerables, baixem el ritme i nadem a poc a poc, fent braça per mirar a sota del'aigua....merda ja m'han picat a la cama...ósties; així no es pot nedar...que collons aixó no és nedar... és fer una cursa d'obstacles. 
La Xènia? i jo abandonem, hem arribat fins la platja del Club Natació Barceloneta i tot i de camí al platja encara ens trobem algunes més.....Nacho i Sergio continuen....espero tinguin més sort que nosaltres. Torno caminat fins als vestuaris, em dutxo agafo la roba, espero que arribin el Nacho i els demés, al Sergio li han picat al coll...demà serà un altre dia, avui segons el meu Oregon.........3100m 2190 braçades 40'56 332,5 calories consumides.........BAD TRAINING. 

domingo, 26 de junio de 2011

7500m. La rampa i les meduses

Las 6 del matí, Cunit, m'aixeco per esmorzar el meu vol de cereals i un café amb gel. El meu germà s'aixeca amb mi, esmorza una magdalena i un pitillo.....no para. 
El dia s'aixeca tranquil, miro el mar des de la terrassa on esmorcem, el mar està tant calmat que sembla una piscina, començo a notar els nervis de l'aventura. Acabat l'esmorzar decidim anar caminat fins a la sortida de la prova, davant de l'estació de tren a uns 200m de l'apartament. Arribem i busco entre els pocs participants que som als meus companys de club (24 boixos pel mar com jo), ....sorpresa... em trobo amb el Luis Moya (trata de arrancarlo Carlos...por Dios...trata de arrancarlo). Trobo als meus compis (el Miki, la Eva i Minerva "turbo")....desprès de recollir el casquet i pintarnos el dorsal, tinc curiositat per saber que fa el Luis Moya per aquí, petem la xerrada i m'explica les seves travesses... ja porta des de el 2006 enganxat al mar... i com no.. ha creuat l'Estret...m'explica que; "el que més li crida és la llarga distància i la inmensitat, el poder arribar a estar sol en alta mar..."ell també està pillat per la nostre febre.
Comença el brifing i ens indiquen que tant sols disposem de 2:20:00 per fer la travessa..o sea que; "a darse prisa, que esto no es un paseo". Donen la sortida i els i les màquines comencen a correr, el Miki i jo ens ho prenem amb calma i anem passejant fins que el mar ens ho impedeix aleshores comencem a nedar, l'aigua està freda, no portem neoprè, però el cos comença ràpidament a escalfar-se per les braçades. El miki i jo anem junts tota l'estona (aixó tranquilitza en certa manera), al cap de 1500m agafem al Luis Moya i al bomber, marquem un ritme constant que ells també segueixen, les mans se'm adormen i no em trobo còmode, 1000m més endevant ens trobem la Eva i un altre persotantge que fa part de la travessa d'esquena (quina màquina), el ritme de braçada és suau, continuo amb les mans adormides, també les meduses comencen a fer acte de presència, als 4000m intento prendrem el gel de hidrats, però entre que tinc les mans dormides i no puc obrir-ho, li foto tal glop a l'aigua salada que una mica més i trec la papilla i a més els companys s'estan escapant, desisteixo i tiro el gel a prendre pel sac (mal comportament).  Miro el temps a l'altura del Racó de Santa Llúcia i veig que portem 1:45:00 i encara no veig Vilanova, intento apretar una mica, però tinc molèsties a l'estomac (deu ser del glop d'aigua salada), baixo el ritme i observo que el grup s'ha dispersat, tant sols quedem el Mikel, el bomber i jo. Les meduses comencen a pujar a la superfície i en una braçada, una d'aquestes se'm fot a la cara, començo a donar-me canya amb els peus per sortir del banc de meduses i m'agafa una rampa a la cama que em paralitza durant una bona estona, per sort el Mikel i el bomber m'esperen, pregunten pel meu estat,  intento nedar d'esquena i no puc...merda....sembla que no pugui continuar....el bomber ens indica que ens em de donar una mica de canya si volem arribar... respiro profundament i deixo la cama morta....tiro de braços....sembla que ja puc continuar...si...aixó ho em d'acabar.
Arribem a la platja de Vilanova i ja veiem l'arribada....els últims metres els faig més amb el cap que amb els braços....som-hi, ja hem arribat.......oeoeoeoeoe...REPTE ACONSEGUIT.....Gràcies Mikel i bomber.

He patit, però el repte ha estat assolit en 2:12:06 i ara pel següent... We'll never stop.

domingo, 19 de junio de 2011

Travesia Costa Guixolenca

El primer repte superat, han estat 5.350 m en un marc incomparble, on les sensacions han estat molt bones, on no he patit ni un sols moment i on he estat acompanyat de l'Ivan. La proba del neopré ha estat molt satisfactoria, en cap moment he notat molèsties i la rotació dels braços ha funcionat a la perfecció. 
Eren les 6 de la matinada quan me llevat ha esmorzar, desprès d'un gran vol de cereals, un altre cop al llit fins a les 7. Em llevo, desperto al brother que m'està ajudant moltíssim en tot aquest repte personal, barrita de cerals i direcció cap a Sant Feliu de Guíxols (estem a l'apartament de l'Agustí a Palamós). 
Comencen els preparatius del repte; direcció a una cala amagada de la Costa, a possar-nos la vaselina i el neoprè, casquet, ulleres i a les 10:15 cap a dins de l'aigua. Començo les braçades llarges i suaus, estiro els braços tot el que puc per estalviar energia i regular la respiració. Ja hi som, el mar i nosaltres.....a disfrutar.
En un primer moment ens escapem del grup i ens trobem nedant l'Ivan, un altre home i jo, marquem un ritme constant de braçades, quan nedo miro el meu braç com entra dins de l'aigua i tant sols es veu la ma, la resta és blau marí de la inmensitat del mar, tot i que la visibilitat és bona, la foscor del fons ens indica la fondària i així fins que arribem al punt d'avituallament; un got d'aquarius i mitg plàtan ajuden a carregar les fonts d'energia. Continuem amb la travessa i el tercer acompanyant queda enrere, davant nostre tenim l'espigó de Sant Feliu i per més que nedem, sembla que no arribem mai, un cop arribem entra un Garbí que no ens deixa avançar, aixó provoca una apretada, fins que el pas entre dues roques ens protegeix del vent i aquí calma, em relaxo i miro el fons, veig peixos i roques i per fi... la platja.... està a 1000m. L'entrada és una mica caòtica amb tantes boies em faig un embolic, no se si anar recte o girar, m'avança un altre nedador i el segueixo fins arribar a la meta aquí espero a l'Ivan per creuar tots dos junts. Ha estat impressionant....primer repte de llarga distància superat.