Palamós, 3 d'octubre de 2011
Les 6 del matí, avuì no he pogut dormir, el refredat m'impedia respirar i he estat traient mocs tota la nit, el cos el tinc adolorit i el nas tant irritat que quant el toco.....uau!!!.
La Miriam dorm, em sap greu despertar-la. Esmorzo el meu vol de cereals i beguda isotònica, la desperto per acomiadar-me, però ella es nega a quedar-se al llit i vol acompanyar-me. Ja fa temps que em segueix en les meves travesses, es un gran recolzament i enten la meva passió pel mar i els reptes, te prou paciència per aguantar-me quan parlo de parcials, braçades i aventures marines.... se de més d'una parella que han trencat per culpa dels sacrificis de l'esport... la teva parella o; està amb tu....o deixes l'esport......o deixes la parella (gràcies amor).
Camí cap a Calella de Palafrugell amb el cotxe, tinc les vies respiratòries obstruïdes, no puc ni parlar, se'm cauen les mocs, tinc el nas irritat i em fa mal. La tensió i els nervis em fan estar despert i no notar el cansament de la mala nit. El dia s'aixeca fresc, hi ha moviment de cotxes buscant aparcarment (som tots els radikals que ja arribem). Aparquem i direcció cap la platja de les havaneres, la Miriam encara no ha esmortzat i està tot tancat, trobem un forn amb vending de café.....jo no paro de mocar-me....."jodios mocos".
Ens trobem amb l'Eva, fa cara de dormida, encara no veiem a ningú més del Medi, ella es troba amb gent coneguda. Tinc ganes de pixar, semble que han obert un bar a la platja...anem cap alli per anar al lavabo, mentres fem cua i la Miriam es demana un tallat "purgant", ens trobem a la Mireia Belmonte i al Damian Blum (mundialistes del mar obert....ja sabem qui guanyarà la cursa) en el bar...saludo al Damian...el conec d'una xerrada que va donar al Medi, però per la cara que posa li noto el desconcert....deu pensar "¿quién carajo es ese pibe?"...marxo amb la Miriam cap a la platja per trobar-me amb la resta de l'equip.
Ens trobem amb tot l'equip (Victor, Sergio, Xavi Olivares, Eva, Mireia), comencem amb els rituals de possar-nos la segona pell (neoprè), risas, vaselina, estira per aquí, posat be les axeilles, el tiro de la cama ben amunt. El Sergio i el Victor no han dormit gaire (peligrosos los Fernández...), més rises....La Miriam acaba d'ajudar-me amb el traje.....l'hora de la sortida s'aproxima i la tensió comença a fer efecte, em trobo amb el Carles Cespedes (bon paio) i el saludo. Ens agrupem a la platja de sortida, ens fan una foto d'equip i a esperar, intento fixar-me en el neopré o ulleres dels meus companys per reconeixer'ls en el mar. Donen la sortida i tots cap l'aigua. En aquests moments (com diu la Miriam semblem gavines negres que amb les seves ales mouen el mar). Com sempre el descontrol és majuscul, jo camino fins que li foto una patada a una roca i penso que és millor tirar-me. Ni rastre dels meus companys, ja no se qui tinc al costat, al davant o al darrera, tot són cops i escuma.
El grup comença a estirar-se, el nas em crema de les ferides de mocar-me, intento treure aigua pel nas per netejar i poder repirar millor. Davant meu localitzo el neopré de l'Eva, negre amb les mànigues blaves, intento possar-me darrera fent drafting, respiro per l'esquerra per tenir-la controlada, se'm carrega l'hombro i canvio de costat la respiració, quant torno a girar el cap per localitzar-la em dono compte que m'estic desviant a la dreta del grup, he de corretgir la direcció i anar cap a la esquerra, desisteixo de trobar a ningú en la cursa, em concentro en la respiració i el ritme, davant meu veig algun nadador, apreto per agafar-lo, estem arribant al primer avituallament. Quan paro em trobo amb l'Eva i el Sergio, amb dos o tres nedadors més, fem l'avituallament i comencem a nedar tots junts, al minut el Sergio es para per una rampa, l'Eva i jo ens esperem, ell ens demana que tirem, que el deixem...no li fem cas (potser hauriem d'haver tirat.....i ja veureu perqué). Agafem als nedadors que hi han davant, estem arribant a les illes Formigues, aquí no hi han gaires indicadors i no sabem si hem de donar la volta a les illes o girar abans, un kayak ens treu de dubtes i ens obliga a girar a l'esquerra a tocar de les illes, sense donar-me compte estic davant tirant del grup, giro el cap i localitzo a l'Eva darrera fent drafting i el Sergio fent el mateix darrera seu. Anem passant nedadors, el meu objectiu mental és localitzar el segúent nedador i atrapar-lo. Ens indiquen el segúent avituallament, tinc la gola que em crema de la sal i necessito líquid.
En l'avituallament trobem més nedadors, jo perdo més temps que els demes en veure líquids i prendre algun gel pel sprint final, els demes ja han sortit, localitzo el grup i tiro per ells, tinc que apretar una mica però reservant forces pels últims metres, em posso darrera del Sergio, peró el ritme és lent, adelanto i em posso darrera l'Eva, estic una estona, peró em trobo fort per tirar més ràpid, crec que puc tirar d'ells.....endavant David (em dic a mi mateix), adelanto l'Eva i intento localitzar la meva següent presa, per sota de l'aigua localitzo les bombolles que deixa el nedador del davant i començo a tirar per agafar-lo....fet, a pel segúent; localitzo dos més al davant, un va sense neopré, a per ell....fet, miro darrera i veig que l'Eva no s'ha desenganxat de mí, suposos que el Sergio deu fer el mateix amb l'Eva.
Davant meu només localitzo el kayak, el segueixo, ja que sembla que em marca el camí. Al fons ja es veu Llafranc i l'espigó del port, els braços comencen a estar inflats i carregats....ja queda poc David (mal pensament)...segueixo al kayak...pasa un temps que se'm fa etern, l'espigo sempre està a la mateixa distància...i així una bona estona fins que el kayak para i m'indica que he d'anar cap a l'esquerra.....osties m'he tornat a desviar en l'entrada!!!!!....miro a l'esquerra i localitzo a l'Eva davant meu a uns 50m,.....merda....començo a apretar el ritme de braçada és més alt.....els braços fan mal.....tira David!!!...estic agafant a l'Eva i per l'esquerra veig arribar un altre nedador en Diagonal que ens adelantarà, el nedador i jo ens possem un al costat de 'altre.....collons és el Sergio, tots dos acabem xocant, estem tant enganxats que ens anem donant cops......tots dos apretem per agafar a l'Eva, vull que entrem tots 3 junts, aconseguim agafar a l'Eva, peró......el Sergio no para i ens adelanta a totss dos en la platja....vaya con la rémora....jajajaja. Entra davant nostre amb cara de felicitat.....traidorrrrrrrrrrrrr.
L'Eva i jo entrem junts, deixem que la rémora (amb tot el meu carinyo), tingui la satisfacció de haver-nos tret 2 segons. A sota de l'arc d'arribada està la Miriam amb els braços oberts, un fort petó....necessito treurem la sal de la gola.....merda...que li ha pasat al meu neopré?...està tot trencat per la part de sota de la meva aixella. Resultat de la prova 7 km en 1h 53min,a ritme de 1,38 els 100m, 97 de la general de 210 persones i el 22 de la meva edat de 51 i un neopré a cubell de les escombreies. L'any que ve tornarem.....
No hay comentarios:
Publicar un comentario